Aquest dissabte passat, unes 10.000 persones s’han aplegat a Perpinyà per denunciar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus, l’acord entre les monarquies espanyola i francesa que va suposar l’annexió dels territoris de la Catalunya Nord (Rosselló, Capcir, Conflent, Fenolleda, Vallespir i mitja Cerdanya) a la sobirania borbònica. La història d’aquests 350 anys ha estat un llarg i implacable genocidi lingüístic i cultural que ha portat a la pràctica desaparició del llegat català en aquestes contrades.

La resistència catalana, però, es manté dempeus, malgrat la contundència de les polítiques assimilacionistes que ha practicat i practica l’Estat francès. Bona prova en són l’èxit d’aquesta manifestació i les nombroses expressions de catalanitat que han nascut i es multipliquen d’uns anys ençà (les escoles Bressola, Ràdio Arrels, la Llibreria Catalana, la Flama del Canigó, els aplecs sardanistes, la identitat de la USAP i els Dragons Catalans, les colles de castellers, les editorials de llibres en català…).

Aquest procés de recuperació s’ha vist acompanyat per diverses accions polítiques intel·ligents, a banda i banda de la “frontera”: la creació de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, la constitució de l’Eurodistricte i l’Euroregió, la irreversible connexió per TGV entre Barcelona i Perpinyà, la construcció de l’hospital transfronterer de Puigcerdà, etc. Tant el Consell General (Diputació) dels Pirineus Orientals com l’Ajuntament de Perpinyà han començat a assumir, amb gestos tímids però conseqüents, la defensa de la identitat catalana en les seves actuacions quotidianes.

Però aquest renaixement de la Catalunya Nord topa ara amb un greu perill. El president Nicolas Sarkozy ha endegat una reforma de l’administració territorial que tindrà un impacte molt negatiu sobre les comarques catalanes sota sobirania francesa. Aquesta reforma preveu la pràctica extinció dels Consells Generals i el reforçament institucional i pressupostari dels Consells Regionals. Això vol dir, a la pràctica, que la Catalunya Nord (ara camuflada sota la denominació Pirineus Orientals) despareixerà en benefici de Montpeller, capital de la regió del Llenguadoc. Quelcom semblant passarà amb el País Basc francès (departament dels Pirineus Atlàntics), que quedarà subsumit per la regió d’Aquitània, amb capital a Burdeus.

La “desnaturalització” de la Catalunya Nord i la seva futura dependència de Montpeller serà un contratemps duríssim per a la recuperació de la catalanitat d’aquest territori germà. 350 anys després del Tractat dels Pirineus, el projecte de Sarkozy pot significar el “cop final” a la resistència catalana. És per això que els nordcatalans han de prendre consciència d’aquest greu perill que els cau a sobre i reivindicar, amb més força que mai, la pervivència i el reforçament institucional del seu Consell General. Saben que, en aquesta lluita, poden comptar i comptaran amb el suport total dels germans del Sud.