Les hemeroteques acostumen a deixar en evidència molta gent. El que en un moment donat són grans elogis es transforma en grans crítiques amb el temps. El que s'havia promès, després no es compleix...L'actual tresorer del Barça, l'economista Xavier Sala i Martín, també queda retratat amb una simple ullada a l'hemeroteca. Qui avui exerceix de dòberman de la candidatura oficialista d'Alfons Godall, sempre disposat a atacar l'enemic Sandro Rosell, ha canviat molt d'opinió en els darrers set anys.

L'11 de juny del 2003, quatre dies abans de les eleccions a l'FC Barcelona que van donar la presidència a Joan Laporta, Sala i Martín va publicar un article a La Vanguardia on es desfeia en elogis cap a Sandro Rosell, aleshores mà dreta de Laporta, i atacava Josep Guardiola, que havia de convertir-se en el director esportiu del club en cas que el publicista Lluís Bassat s'hagués imposat a les urnes.

"Sandro Rosell va ser un alt executiu a nivell mundial pels temes de futbol de l'empresa Nike. Per desenvolupar aquest càrrec, va haver de mantenir una xarxa global d'observadors d'esportistes, barallar-se amb empresaris, futbolistes i representants, va haver d'estar ficat en el mateix món en què haurà d'actuar com a responsable de l'àrea esportiva del Barça. Es tracta, per tant, d'una persona amb molta experiència en el complicat món del negoci futbolístic", va escriure Sala i Martín. És evident, que ara no diria el mateix.

Respecte a Guardiola, avui elogiat pel tresorer blaugrana, comentava que va ser un "gran jugador", però que no té "cap experiència" pel càrrec de director esportiu. "És veritat que un aprén treballant. Però també és cert que, en el procés, un comet greus errors. (...) El Barça necessita professionals consagrats que coneguin el mercat ara i que donin resultats immediats", va dir Sala i Martín. Posteriorment, el 2008 Guardiola es va convertir en l'entrenador del primer equip de l'FC Barcelona sense tenir experiència prèvia a l'elit.

En l'article, l'economista dóna suport a Laporta i afirma que no forma part de cap candidatura. L'abril del 2009, però, va entrar a la junta directiva del seu amic Jan. També critica Bassat per la seva insinuació que vendria patrimoni durant el seu mandat, una pràctica que Laporta sí que ha portat a terme.