Ryanair costa als catalans 3 milions anuals
Baix cost: aquesta és la paraula màgica que ha regirat el negoci de l’aviació comercial durant el darrer decenni. Es diu que la irrupció de les companyies anomenades low cost (amb polítiques draconianes de reducció de despeses, el que els permet fer ofertes més competitives) han democratitzat l’aviació, i ha convertit en quotidià l’acció d’adquirir un vol entre sectors socials per als quals abans era un fet extraordinari. Companyies com Air Berlin, Easy Jet o el gegant irlandès Ryanair (que s’ha erigit en la low cost amb més volum de negoci a Europa) han remogut el negoci turístic amb les seves ofertes de darrera hora (last minute) i la facilitat que el mateix usuari adquireixi els bitllets per Internet, i també han canviat radicalment l’espai aèri, amb la seva aposta pels aeroports de segona categoria, on les taxes sempre són menys oneroses.
A casa nostra, el low cost ha tingut fins ara un nom paradigmàtic: Ryanair. La companyia dublinesa ha fet que per a molts catalans de l’àrea de Barcelona s’hagi convertit en un fet normal agafar un autocar per desplaçar-se fins als aeroports de Girona o Reus, els únics on opera. Actualment Ryanair té a l’aeroport gironí de Viloví d’Onyar, on va començar a volar l’any 2004, una de les seves principals referències del sud d’Europa. Deu avions de l'operadora aèria tenen base en aquesta instal·lació, amb una freqüència mitjana de vint vols diaris i amb capacitat de transportar fins a 8 milions de passatgers anuals. A Reus, per la seva banda, on Ryanair hi vola des del 2006 però hi té una base operativa des de l’any passat, el compromís de la companyia és que a finals de l’any que ve sigui seu permanent de cinc avions amb una mitjana de 18 vols diaris (que poden arribar a 90 vols en la temporada alta).
Aterratge espectacular
El paisatge d’aquests dos centres aeroporturaris ha canviat de dalt a baix des que Ryanair hi ha fixat els seus interessos. Construït als anys 60 l’aeroport Girona-Costa Brava mai va ser rendible. A principis dels anys 90 AENA es plantejava tancar-lo. L’any 2001 sobrevivia amb alguns vols d’Air Nostrum prodedents de Madrid i xarters que no tenien la possibilitat d’aterrar al Prat. El 2002 apareix Ryanair, amb un primer vol des de Frankfurt. El tràfic aèri es dispara com ningú podia imaginar: de mig milió de passatgers el 2002, es passa a gairebé 5 milions el 2007.
Ara bé, la companyia irlandesa també té les seves compensacions per haver situat en el mapa aeronàutic europeu les capitals del Gironès i el Baix Camp. A part de l’estalvi que els suposa operar des d’instal·lacions de segon nivell, on les taxes aeroportuàries són sensiblement inferiors, també obté una altra mena de compensacions econòmiques, en forma de generoses subvencions atorgades per les institucions del país.
L’abril de l’any passat, l’Associació per a la Promoció i Desenvolupament de les Comarques Gironines (AGi) –consorci integrat pel Govern de la Generalitat, la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç gironina– firmava un conveni amb Ryanair segons el qual la companyia de vols barats rebria, durant el trienni 2009-2011, en concepte de suport a la promoció turística, ajuts per un valor global de 13.945.000 euros, que són costejats pel departament de Política Territorial (un 23%), la diputació (un 18%), Turisme de Catalunya (un altre 18%) i per la cambra de comerç (2%); la resta, gairebé la meitat, prové del sector privat, principalment l’empresa Viatges Plus, que té l’exclusiva dels enllaços en autocar des de Girona ciutat i Barcelona fins a l’aeroport.
A canvi d’aquesta subvenció, l'operadora aèria es comprometia a incrementar la seva presència a Girona amb cinc nous avions, fins a fer-ne un total de 15 a finals del 2011. A més, també assumia una sèrie d’accions promocionals de l’àrea de Girona i la Costa Brava (publicitat al web i a la revista corporativa) i a garantir l’ús de la llengua catalana en el tracte amb els clients i fins i tot en la comunicació per megafonia amb els passatgers a dintre dels vols (cosa que encara no passa en tots els vols).
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.