NOTÍCIA COMPLETA
15/05/2010
Retrobar-se 50 anys després
Hug Ponç de Bas
Que l’any 1960 un total de 139 persones d’arreu dels Països Catalans agafessin un vaixell, el Virginia de Churruca, i es dirigissin vers la ciutat de l’Alguer no deixava de ser un fet excepcional. Les terres catalanes es trobaven en ple règim franquista, i el viatge tenia certament una base de catalanitat, encara que fos un retrobament romàntic amb els catalans de l’Alguer. El fet mateix de saltar les fronteres de l’Espanya franquista en nom d’una catalanitat mar enllà era certament malvist per les autoritats de la dictadura.
El pare intel·lectual d’aquell moviment que portà els catalans a retrobar-se amb l’Alguer i els algueresos va ser Pere Català i Roca (1923-2009), el qual va actuar empès per la lectura, quan tenia 14 anys, del llibre d’Eduard Toda Un poble català d’Itàlia: l’Alguer (1888). Eduard Toda va quedar impressionat per l’existència d’aquesta ciutat i va dedicar molts dels seus esforços a fer-la coneguda i reconeguda entre els seus compatriotes.
Una rebuda increïble
Pere Català va fer realitat el seu somni de conèixer l’Alguer el 1956, quatre anys abans que organitzés el viatge del retrobament, amb poques pessetes a les butxaques. Amb aquelles pessetes que fora de les fronteres de l’Espanya franquista no tenien cap valor, Pere Català arribà a l’Alguer i, per a la seva sorpresa, fou rebut com un alguerès que torna a casa. Ell mateix explicava que molts no creien que fos d’un altre país i que parlava com ells, sinó que era fill d’algun alguerès que havia marxat de la ciutat i per això parlava un alguerès un poc estrany.
Vaig tenir el plaer de parlar un parell de vegades amb Pere Català. Era sempre un sac sense fons d’informacions i d’anècdotes. N’hi ha una que sempre m’ha fet gràcia i que no sé si és veritat o una invenció divertida de l’humor de Català. Parlant de les diversitats entre el català barceloní i el català alguerès, en Pere explica que essent ell a la ciutat, un dia de molta calor al mig d’una de les places, hi havia un grup de minyons jugant. Ell és dirigí al grup i els digué: «Qui és el maco que va a comprar una síndria?», i tots restaren muts, sense dir res. Vist que ningú no responia, tornà a formular la mateixa pregunta: «Qui és el maco que va a comprar una síndria?». Aquesta vegada un del grup, segurament el més agosarat, és dirigí a ell i li respongué: «La síndria, la vaig a comprar jo, però maco ho serà vostè».
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Que l’any 1960 un total de 139 persones d’arreu dels Països Catalans agafessin un vaixell, el Virginia de Churruca, i es dirigissin vers la ciutat de l’Alguer no deixava de ser un fet excepcional. Les terres catalanes es trobaven en ple règim franquista, i el viatge tenia certament una base de catalanitat, encara que fos un retrobament romàntic amb els catalans de l’Alguer. El fet mateix de saltar les fronteres de l’Espanya franquista en nom d’una catalanitat mar enllà era certament malvist per les autoritats de la dictadura.
El pare intel·lectual d’aquell moviment que portà els catalans a retrobar-se amb l’Alguer i els algueresos va ser Pere Català i Roca (1923-2009), el qual va actuar empès per la lectura, quan tenia 14 anys, del llibre d’Eduard Toda Un poble català d’Itàlia: l’Alguer (1888). Eduard Toda va quedar impressionat per l’existència d’aquesta ciutat i va dedicar molts dels seus esforços a fer-la coneguda i reconeguda entre els seus compatriotes.
Una rebuda increïble
Pere Català va fer realitat el seu somni de conèixer l’Alguer el 1956, quatre anys abans que organitzés el viatge del retrobament, amb poques pessetes a les butxaques. Amb aquelles pessetes que fora de les fronteres de l’Espanya franquista no tenien cap valor, Pere Català arribà a l’Alguer i, per a la seva sorpresa, fou rebut com un alguerès que torna a casa. Ell mateix explicava que molts no creien que fos d’un altre país i que parlava com ells, sinó que era fill d’algun alguerès que havia marxat de la ciutat i per això parlava un alguerès un poc estrany.
Vaig tenir el plaer de parlar un parell de vegades amb Pere Català. Era sempre un sac sense fons d’informacions i d’anècdotes. N’hi ha una que sempre m’ha fet gràcia i que no sé si és veritat o una invenció divertida de l’humor de Català. Parlant de les diversitats entre el català barceloní i el català alguerès, en Pere explica que essent ell a la ciutat, un dia de molta calor al mig d’una de les places, hi havia un grup de minyons jugant. Ell és dirigí al grup i els digué: «Qui és el maco que va a comprar una síndria?», i tots restaren muts, sense dir res. Vist que ningú no responia, tornà a formular la mateixa pregunta: «Qui és el maco que va a comprar una síndria?». Aquesta vegada un del grup, segurament el més agosarat, és dirigí a ell i li respongué: «La síndria, la vaig a comprar jo, però maco ho serà vostè».
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Últimes notícies de la secció L'Alguer
