SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
05/09/2009
Quan el poble pren la paraula
Arenys de Munt ha situat en l’agenda política l’exercici del dret a decidir amb una consulta que ha irritat els poders de l’Estat per la seva dimensió simbòlica. Mentre el Parlament de Catalunya debat la Llei de consultes, altres municipis estudien traslladar a les urnes el plet de l’autodeterminació
Àlex Romaguera
Arenys de Munt és una petita població de l’Alt Maresme. Rodejada de pinars i de llargues rieres, la seva popularitat ha crescut més enllà del que haurien imaginat mai els seus 6.327 habitants. Si res no ho impedeix, aquest pròxim diumenge, dia 13, tindrà lloc a la sala de plens de l’Ajuntament la tercera consulta a la qual estan cridats els veïns, la primera en què se’ls demana directament que es pronuciïn sobre la independència de Catalunya a partir de la pregunta «Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?».
La iniciativa, promoguda pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) i que el consistori ha recolzat a instàncies del regidor de la CUP cedint les seves instal·lacions, ha encès les alarmes entre els sectors espanyolistes i els propis estaments de l’Estat. Principalment pel tema de la consulta, atès que, contràriament als motius esgrimits en el recurs de l’advocacia de l’Estat, l’organització no recau en l’Ajuntament, sinó en una entitat privada, el MAPA, raó per la qual no contravé a la Llei de règim local. No obstant això, la magistrada del Jutjat Contenciós núm. 14 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha obligat el consistori a anul·lar l’acord pel qual donava suport a la consulta.
Més enllà de com es vehiculi finalment, la consulta d’autodeterminació ha obert de bat a bat la dialèctica sobre el dret de Catalunya a decidir la seva articulació política i altres aspectes clau els quals, com dicta la Constitució del 1978, avui són competència exclusiva de l’Estat. D’aquesta manera, el dret dels catalans a decidir ha entrat en el debat polític. D’una banda, esperonat per la futura sentència del Tribunal Constitucional, que ha de dictaminar la legalitat de l’Estatut aprovat en referèndum fa tres anys, i, de l’altra, per l’èxit de la marxa en defensa d’un Estat propi celebrada a Brussel·les al març d’aquest any 2009.
Però també, i molt especialment, per la decisió de l’Ajuntament d’Arenys de Munt de donar suport a la proposta del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació de traslladar als seus conciutadans l’exercici d’opinar si volen que Catalunya esdevingui un Estat independent en el marc de la Unió Europea. Una iniciativa que va néixer per recollir signatures a favor de la iniciativa legislativa popular (ILP) que els col·lectius Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure havien promogut per tal que el Parlament elaborés una llei destinada a realitzar aquest tipus de consultes, però que la mateixa mesa de la cambra va rebutjar dur-la a tràmit.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Arenys de Munt és una petita població de l’Alt Maresme. Rodejada de pinars i de llargues rieres, la seva popularitat ha crescut més enllà del que haurien imaginat mai els seus 6.327 habitants. Si res no ho impedeix, aquest pròxim diumenge, dia 13, tindrà lloc a la sala de plens de l’Ajuntament la tercera consulta a la qual estan cridats els veïns, la primera en què se’ls demana directament que es pronuciïn sobre la independència de Catalunya a partir de la pregunta «Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?».
La iniciativa, promoguda pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) i que el consistori ha recolzat a instàncies del regidor de la CUP cedint les seves instal·lacions, ha encès les alarmes entre els sectors espanyolistes i els propis estaments de l’Estat. Principalment pel tema de la consulta, atès que, contràriament als motius esgrimits en el recurs de l’advocacia de l’Estat, l’organització no recau en l’Ajuntament, sinó en una entitat privada, el MAPA, raó per la qual no contravé a la Llei de règim local. No obstant això, la magistrada del Jutjat Contenciós núm. 14 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha obligat el consistori a anul·lar l’acord pel qual donava suport a la consulta.
Més enllà de com es vehiculi finalment, la consulta d’autodeterminació ha obert de bat a bat la dialèctica sobre el dret de Catalunya a decidir la seva articulació política i altres aspectes clau els quals, com dicta la Constitució del 1978, avui són competència exclusiva de l’Estat. D’aquesta manera, el dret dels catalans a decidir ha entrat en el debat polític. D’una banda, esperonat per la futura sentència del Tribunal Constitucional, que ha de dictaminar la legalitat de l’Estatut aprovat en referèndum fa tres anys, i, de l’altra, per l’èxit de la marxa en defensa d’un Estat propi celebrada a Brussel·les al març d’aquest any 2009.
Però també, i molt especialment, per la decisió de l’Ajuntament d’Arenys de Munt de donar suport a la proposta del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació de traslladar als seus conciutadans l’exercici d’opinar si volen que Catalunya esdevingui un Estat independent en el marc de la Unió Europea. Una iniciativa que va néixer per recollir signatures a favor de la iniciativa legislativa popular (ILP) que els col·lectius Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure havien promogut per tal que el Parlament elaborés una llei destinada a realitzar aquest tipus de consultes, però que la mateixa mesa de la cambra va rebutjar dur-la a tràmit.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
