La comissió d’investigació del Parlament sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan s’està girant com un “boomerang” contra els seus promotors. No és habitual que, mentre s’està instruïnt una investigació judicial, com és el cas que ens ocupa, es constitueixi, en paral·lel, una comissió parlamentària que enquesti sobre el mateix tema. Tothom està d’acord en lloar la feina que està menant la jutgessa de Gandesa, Laura Martínez, i que, de moment, ha permés detenir els dos culpables d’iniciar l’incendi: aleshores, per què alterar-la o entorpir-la amb la intromissió dels polítics?

La resposta és evident: immersos en plena precampanya electoral, els partits de l’oposició –en especial, CiU i PP- han cregut trobar en l’incendi d’Horta de Sant Joan una “mina” per tal de desgastar el conseller d’Interior, Joan Saura, i, per extensió el govern de la Generalitat.

En aquesta esbojarrada operació, CiU i PP han trobat dos aliats entusiastes:

1.L’advocat lleidatà Pau Simarro, que assessora la família d’un dels bombers morts, Ramon Espinet. Actuant amb molt poca caritat cristiana, aquest lletrat –dirigent de l’Església Evangèlica Baptista- s’aprofita del dolor dels familiars i companys de les víctimes per fer-se propaganda mediàtica… i, a la vegada, mirar de caçar una esplèndida minuta a compte de la Generalitat, en cas que fos declarada responsable subsidiària de l’incendi, tal i com intenta demostrar amb vehemència.

2.El diari “La Vanguardia” que, trencant la seva tradicional ponderació, s’ha convertit en un “hooligan” de la causa antiSaura i antiMontilla… a major glòria de David Madí, Josep Antoni Duran Lleida i Mariano Rajoy.

Però aquesta “Santa Aliança” s’ha estavellat i desmoronat davant els valents i contundents testimonis que estan donant els bombers de la Generalitat convocats a declarar davant la comissió parlamentària. Amb la veu de la veritat i de la indignació, els bombers han desmuntat les patranyes i insinuacions que s’han llençat contra ells en els darrers mesos per part d’aquests “voltors” que volen engreixar-se amb les despulles dels seus cinc companys morts en acte de servei a la comunitat.

Les paraules dels bombers catalans haurien de fer caure la cara de vergonya als excel·lentíssims diputats que especulen amb treure un grapat de vots de les cendres d’aquest tràgic incendi, al “caçarecompenses” Pau Simarro i a l’erràtic comte de Godó. Amb una dignitat i una força moral estremidores, els bombers de la Generalitat han parlat amb el cor a la mà, sense retòriques parlamentàries ni càlculs polítics. Sense ser-ne conscients, els bombers catalans estan protagonitzant una de les pàgines més emotives i memorables del Parlament de Catalunya.

Ni l’incendi dels Ports el va provocar el conseller Joan Saura ni els cinc bombers del GRAF de Lleida van ser assassinats per Delta 0. Els cinc bombers morts a Horta de Sant Joan són uns herois que van morir per salvar el patrimoni natural de Catalunya, tal i com són uns herois per als nordamericans els 121 bombers de Nova York que van morir l’11-S a les Torres Bessones.

La lluita contra un incendi no és una partida d’escacs, on tot és calcul·lat i previsible. Els múltiples factors que intervenen en un foc forestal –humitat, vent, orografia, tipologia dels arbres, sotabosc…- fan que la tasca dels bombers sigui molt complicada i perillosa. En els darrers anys, la Generalitat ha fet un gran esforç per dotar els bombers de la millor formació i del millor material antiincendis. Si hem de mesurar l’èxit dels bombers catalans pel nombre d’hectàrees de bosc cremades, mereixen un excel·lent.

L’incendi d’Horta de Sant Joan el van provocar dos insensats que estan tancats a la presó, en espera de judici. Però tant o més desgraciats que els piròmans són els voltors que volen aprofitar-se del sacrifici dels bombers per fer pujar les enquestes o el seu evangèlic compte corrent.