El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
31/10/2009
Perfil de Lluís Prenafeta
Pep Martí
En el seu llibre L’ombra del poder (Planeta, 1999), l’exmà dreta de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, es refereix així al seu amic Macià Alavedra: «És amb la persona que he passat els moments més divertits de la meva vida». Ara estan compartint una altra experiència junts, però ben poc agradable per a ells. Aquest pèrit industrial va tenir una carrera fulgurant en política des que, militant de CDC del districte de Sarrià-Sant Gervasi, va conèixer Marta Ferrusola i es va convertir en l’home imprescindible en la campanya de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980, quan Jordi Pujol va accedir a la presidència de la Generalitat.
En els primers moments de la seva militància, Convergència va viure una forta crisi interna entre Miquel Roca i Ramon Trias Fargas, que volien ser els candidats a l’alcaldia de Barcelona l’any 1979. En aquell moment, Prenafeta va mostrar les seves simpaties per Trias Fargas. D’aquest episodi sorgiria una tensió entre ell i Roca que duraria anys. Després de la victòria del 80, Pujol el va nomenar secretari general de la Presidència, càrrec que va mantenir fins a la seva dimissió el 1990. Ell va explicar que volia dedicar-se a les seves activitats privades, però el cert és que en aquell moment el braç dret de Pujol estava encerclat per les polèmiques i per l’actuació de la fiscalia de Barcelona, en mans de Jiménez Villarejo, per suposades incompatibilitats entre les seves activitats empresarials i el càrrec que ocupava. Tres anys després, el jutge d’instrucció va arxivar el cas. Qui era el jutge? Un tal Lluís Pascual Estevill.
Prenafeta és un vell conegut d’EL TRIANGLE, on apareix des del seu primer número. En una ocasió, davant dels micròfons de Catalunya Ràdio, es va referir a aquest setmanari qualificant-lo de «rata de claveguera». I és que l’exsecretari general ha estat empeitat per la justícia en diverses ocasions, tot i que fins ara sempre se n’havia sortit. L’any 1996, va ser imputat junt amb altres persones –entre les quals hi havia Juan Antonio Samaranch Salisachs, fill del marquès de Samaranch– per un suposat desviament de diners de Huarte, una empresa constructora. El cas també va ser arxivat.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
En el seu llibre L’ombra del poder (Planeta, 1999), l’exmà dreta de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, es refereix així al seu amic Macià Alavedra: «És amb la persona que he passat els moments més divertits de la meva vida». Ara estan compartint una altra experiència junts, però ben poc agradable per a ells. Aquest pèrit industrial va tenir una carrera fulgurant en política des que, militant de CDC del districte de Sarrià-Sant Gervasi, va conèixer Marta Ferrusola i es va convertir en l’home imprescindible en la campanya de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980, quan Jordi Pujol va accedir a la presidència de la Generalitat.
En els primers moments de la seva militància, Convergència va viure una forta crisi interna entre Miquel Roca i Ramon Trias Fargas, que volien ser els candidats a l’alcaldia de Barcelona l’any 1979. En aquell moment, Prenafeta va mostrar les seves simpaties per Trias Fargas. D’aquest episodi sorgiria una tensió entre ell i Roca que duraria anys. Després de la victòria del 80, Pujol el va nomenar secretari general de la Presidència, càrrec que va mantenir fins a la seva dimissió el 1990. Ell va explicar que volia dedicar-se a les seves activitats privades, però el cert és que en aquell moment el braç dret de Pujol estava encerclat per les polèmiques i per l’actuació de la fiscalia de Barcelona, en mans de Jiménez Villarejo, per suposades incompatibilitats entre les seves activitats empresarials i el càrrec que ocupava. Tres anys després, el jutge d’instrucció va arxivar el cas. Qui era el jutge? Un tal Lluís Pascual Estevill.
Prenafeta és un vell conegut d’EL TRIANGLE, on apareix des del seu primer número. En una ocasió, davant dels micròfons de Catalunya Ràdio, es va referir a aquest setmanari qualificant-lo de «rata de claveguera». I és que l’exsecretari general ha estat empeitat per la justícia en diverses ocasions, tot i que fins ara sempre se n’havia sortit. L’any 1996, va ser imputat junt amb altres persones –entre les quals hi havia Juan Antonio Samaranch Salisachs, fill del marquès de Samaranch– per un suposat desviament de diners de Huarte, una empresa constructora. El cas també va ser arxivat.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
