Marc Font
El món actual té poc a veure amb el del segle II dC, però alguns –pocs- edificis d’aquella època romanen dempeus. I en algun d’ells, aquest diumenge potser s’hi ha fet una passa per a la creació d’un nou estat independent. En època de l’emperador Trajà (53-117), Vic s’anomenava Ausa i els romans van construir un temple en honor a Júpiter, Juno o Minerva (els historiadors no s’hi posen d’acord). 1900 anys més tard, el Temple Romà de la capital osonenca ha cedit el seu testimoni a la deessa Llibertat, acollint milers de vigatans que han pogut pronunciar-se –ni que sigui simbòlicament- sobre si volen tenir un estat propi. Democràcia de base en un ambient pacífic, festiu i, per damunt de tot, il•lusionant si es pren com a referència les cares que posaven els ciutadans quan exercien el seu dret a vot en algun dels nou col•legis electorals escampats per la ciutat.

167 municipis catalans han celebrat una consulta popular sobre la independència de Catalunya aquest diumenge. Sant Cugat del Vallès i Vilanova i la Geltrú són les dues ciutats més poblades que han participat en la iniciativa, però sí algun territori s’ha convertit en l’epicentre de la jornada aquest ha estat la comarca Osona, on 34 municipis han realitzat la consulta. Unes 120.000 persones (gairebé el 95% del total) tenien l’opció de participar-hi (majors de 16 anys incloent immigrats extracomunitaris). Una participació superior al 41% al conjunt de la comarca (xifra que ha superat Vic) referma l'èxit de les consultes d'Osona, on ha votat gairebé 50.000 persones. 

Només cinc dies després que el ja tradicional Mercat Medieval col•lapsés els cèntrics carrers de Vic, la ciutat ha tornat a viure un dia especial. Si més no, per bona dels seus habitants. En alguns moments del dia, els col•legis electorals, sobretot el del Temple Romà, han registrat cues. I el sentiment general era que alguna cosa s’està movent. Que potser la independència, o si més no la celebració d’un referèndum d’autodeterminació vinculant a nivell nacional, és possible. El temps permetrà fer judicis objectius, però els participants en la consulta –abassegadorament favorables a l’Estat propi- tornaven a casa amb la satisfacció d’haver pres part en un dia gran, important i que recordaran durant molt de temps.

La Isabel i en Toni, els dos d’uns 70 anys, són dos veïns de Manlleu que al migdia passejaven pel centre de Vic i explicaven satisfets que havien votat “per la independència del nostre país” acompanyats dels seus néts de 5 i 6 anys. “Algun dia l’aconseguirem”, reblava en Toni, mentre que la seva dona comentava –recordant el franquisme que els va tocar viure- que “encara hi ha gent que té por”. Sobre els partits polítics, la seva posició era contundent: “Són uns cagats”.

L’Anna i en Josep, d’uns 40 anys, també havien votat Sí a la consulta i defensen que la iniciativa hauria de donar pas a un referèndum vinculant. “Com a país, hem de poder decidir per nosaltres mateixos què volem fer”, explicava ella, mentre que ell considerava positiu que la societat civil sigui qui encapçali el procés: “La classe política el que ha de fer és política i ja va bé que la societat sigui més agosarada i hagi pres la iniciativa. Els partits, si la cosa tira endavant, ja entendran el missatge”.

Desfilada de dirigents polítics
El pes que ha tingut Vic en les consultes d’aquest diumenge ha quedat ben palès amb la desfilada de dirigents polítics que hi ha hagut. Joan Puigcercós, Felip Puig, Joan Carretero o Oriol Junqueras són potser els exemples més significatius. Tot i que la majoria s’han deixat veure per algun col•legi electoral –era qüestió d’encaixar mans i intentar captar possible clientela electoral- els responsables polítics s’aturaven sobretot al Seminari, ubicat en un punt elevat de la ciutat, on l’organització d’Osona Decideix hi havia muntat la seva seu i on es feien les rodes de premsa.

El secretari general adjunt de CDC ha manifestat que les consultes són la demostració que Catalunya “no es rendirà i no dimitirà” en les seves aspiracions nacionals, a banda d’afegir que “s’està entrant en un nou cicle” on el Principat veu com “l’Espanya confederal li tanca les portes”. De la seva banda el president d’ERC, Joan Puigcercós, ha volgut comentar que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut comença a ser “gairebé intranscendent”. Segons ell, les consultes són un avís als que pensaven que el procés independentista havia de fer-se amb “trauma i crispació”. Puigcercós també ha afirmat que quan es convoqui un referèndum a nivell nacional, “el Govern espanyol el prohibirà”, però ha volgut matisar que si es fa des de baix “això serà més difícil” perquè hi haurà una “estructura ciutadana articulada” que la farà “igualment”:

Pronòstic de Carretero
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha declarat en roda de premsa que veu factible que d’aquí a un any la consulta es faci arreu del país, tot i pensar que la independència ha d’arribar a través de la seva “proclamació unilateral al Parlament de Catalunya”. L’exconseller de Governació ha definit el 13-D com una “jornada de llibertat” i ha assegurat que la societat civil “va per davant de la societat política i això és molt positiu”. Carretero ha reiterat que pretén col•laborar en la “dinamitació” del mapa polític que va sorgir de la Transició espanyola i ha deixat anar que prefereix que “Catalunya s’italianitzi abans que continuï com Sicília”.

L’eurodiputat Oriol Junqueras, que feia de cicerone dels seus companys a Brussel•les François Alfonsi (Còrsega), Jill Evans (Gal•les) i Frieda Brepoels (Flandes), ha explicat a EL TRIANGLE que les 167 consultes del cap de setmana “signifiquen un pas més en un camí que no sabem quan llarg serà, però desitjaríem que fos curt i sobretot desitgem que sigui victoriós”. “Tinc la sensació que avui Europa i el món ens miren i d’alguna manera també ens admiren. Saben que aquest procés democràtic és el motor de la nostra victòria. Cap llei, ni tan sols les lleis espanyoles, no està per sobre de la democràcia”, ha subratllat.

Satisfacció entre els organitzadors
Després de la feinada dels darrers dies, les cares dels organitzadors de la consulta transmetien satisfacció. Eulàlia Espona, d’Osona Decideix, ha explicat a aquest diari des del Temple Romà de Vic que la jornada “està valent molt la pena”. Al voltant de les 2 de la tarda comentava que els votants “vénen molt contents, amb il•lusió” i es mostrava esperançada amb què d’aquí a un parell d’anys la consulta sigui vinculat i es faci a tot el país, tal com ha vaticinat Alfons López Tena, president d’Osona Decideix.

L’alegria per la tasca feta també era comuna a Taradell, un municipi que a l’hora de dinar transmetia tranquil•litat però on durant el matí més de 1.200 persones (d’un total de gairebé 5.000 que tenien el dret a fer-ho) havien dipositat el seu vot. Al final, la participació ha superat el 50%, tot un èxit. Des de la biblioteca Antoni Pladevall, Toni Reig, membre de la Consulta d’Autodeterminació de Taradell (CAT) i d’Osona Decideix, destacava que havien detectat “moltes cares noves” entre els votants. “Les consultes suposaran una pàgina molt important en la història d’aquest país. De ben segur que ens permetran fer un salt molt important en autogovern i caldrà veure si és cap a la independència”, ha vaticinat abans d’afegir que la “nostra generació és la que ha convocar el referèndum d’independència, després ja veurem si es guanya”.

La taca d’oli que va néixer el proppassat 13 de setembre a Arenys de Munt s’estén i sembla que es solidifica. Reig reconeix que abans d’Arenys ni es plantejaven celebrar una consulta a Taradell, però que quatre dies després de la iniciativa del ja cèlebre poble del Maresme ja es reunien per començar a posar les bases del 13-D. “La consigna era que ens ho havíem de passar bé i ho hem aconseguit”, conclou prèvia explicació que han celebrat un munt d’actes al poble, com un concert de The Strombers el dissabte, amb una gran assistència de públic.

Arenys de Munt es va convertir durant un dia en la capital de la Catalunya independent. Una allau de persones d’arreu del país van acudir ara fa tres mesos al municipi per donar suport a una iniciativa que va trobar en el Govern espanyol i en les amenaces de la Falange els grans aliats per aconseguir un ressò impensable en un primer moment. Les 166 consultes d’aquest diumenge feien inviable repetir l’ambient d’Arenys, però això no ha estat un obstacle per veure molts catalans il•lusionats per anar a votar, per més simbòlic que sigui el resultat final. El temps dirà si el 13-D serà recordat en una hipotètica Catalunya independent o s’oblidarà ràpidament si es manté l’statu quo actual. “Ens hem de mantenir ferms. La clau de la victòria és la constància”. Són paraules que ens ha dedicat l’eurodiputat Oriol Junqueras, poc després que aquest cronista ascendís al Seminari de Vic. Ara Catalunya ha de decidir cap a on vol anar, cap a on vol ascendir. Osona ha marcat un camí, però bona part del país encara no s’ha pronunciat.