El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
01/01/2010
Les vegueries encara estan molt verdes
El conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, segueix entestat en què el consell executiu de la Generalitat aprovarà l’avantprojecte de vegueries aquest gener, tot i que dins del seu mateix partit es generen dubtes, no només per les discrepàncies amb els altres socis del tripartit, sinó dins d’aquestes mateixes formacions i, sobretot, en el territori. Els localismes frenen la nova divisió territorial
J. M. Casas
Després de constatar la impossibilitat d’arribar a un acord sobre les vegueries abans d’aquest 5 de gener, quan el consell executiu de la Generalitat havia previst aprovar-ne l’avantprojecte, un portaveu del departament de Governació seguia insistint a aquest diari que si no es tirava endavant «en la sessió del dia 12, serà en la del 19 o en la del 26, però serà durant aquest gener». Però, malgrat la determinació del conseller Jordi Ausàs, des de les mateixes files republicanes es posa en dubte que es pugui tancar un acord tan aviat, no només per les discrepàncies entre els socis del tripartit, sinó dins de les mateixes formacions polítiques i, sobretot, en el territori per culpa de localismes: hi ha qui reclama vegueria pròpia, com el Penedès, l’Alt Ter o l’Aran; altres no volen estar on els han col·locat, com la Cerdanya; mentre que alguns es barallen pel nom o la capitalitat, com Reus i Tarragona, en una reedició de la vella rivalitat entre ganxets i pelacanyes.
Fa anys, l’escriptor Ignasi Riera advertia que Catalunya estava dominada pel «Partit Localista», una força política que no es presenta a eleccions, que obeeix més als sentiments –o a les vísceres– que a la raó i que, sovint, és capaç de bloquejar lleis o projectes per al país. Des de Madrid, on resideix des de fa set anys, Riera apunta a EL TRIANGLE que, tot i no haver seguit en profunditat el debat sobre les vegueries, té la impressió que es tornen a imposar els localismes. L’escriptor i exdiputat d’Iniciativa considera que aquest debat «no està prou madur», com per afrontar en aquests moments una nova divisió territorial, sobretot quan «sembla que només es vol implantar per superar la divisió provincial» ja que no queden clares les competències i recursos econòmics dels quals disposaran les futures vegueries.
Els localismes estan marcant el debat polític sobre la nova divisió territorial, fins al punt que el mateix president del Parlament, el republicà Ernest Benach, va participar uns dies abans de Nadal en un acte multitudinari a Reus, la seva ciutat natal i d’on en va ser tinent d’alcalde, per reclamar la capitalitat compartida de la futura vegueria del Camp de Tarragona. De fet, Reus i Tarragona no s’estan disputant només la capitalitat, sinó , fins i tot, el nom de la vegueria, ja que els primers exigeixen que es mantingui «Camp de Tarragona», mentre que els segons reclamen que se’n digui senzillament «Tarragona», a l’igual que l’actual província. El consistori tarragoní, el capdavant del qual hi ha el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha aprovat una moció en aquest sentit, amb la unanimitat de tots els grups municipals. En realitat, l’avantprojecte de vegueries no entra en les capitalitats, ni tan sols en els seus noms, que definiran les futures corporacions, però aquestes qüestions aixequen passions, més que no pas el debat sobre el seu poder real, que vindrà derivat pel seu finançament i de la seva configuració com a circumscripcions electorals, aspectes en els quals també s’hi ha de pronunciar les corts espanyoles i... el Tribunal Constitucional.
Tant Reus com Tarragona han recorregut a la història per fonamentar els seus arguments: els primers, a la Generalitat republicana, mentre que els segons han retrocedit fins el romans, si bé l’aspecte més delirant és que, des de certes entitats tarragonines, s’ha proposat que es canviï el nom d’«aeroport de Reus» per un altre que designi tota la futura vegueria.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Després de constatar la impossibilitat d’arribar a un acord sobre les vegueries abans d’aquest 5 de gener, quan el consell executiu de la Generalitat havia previst aprovar-ne l’avantprojecte, un portaveu del departament de Governació seguia insistint a aquest diari que si no es tirava endavant «en la sessió del dia 12, serà en la del 19 o en la del 26, però serà durant aquest gener». Però, malgrat la determinació del conseller Jordi Ausàs, des de les mateixes files republicanes es posa en dubte que es pugui tancar un acord tan aviat, no només per les discrepàncies entre els socis del tripartit, sinó dins de les mateixes formacions polítiques i, sobretot, en el territori per culpa de localismes: hi ha qui reclama vegueria pròpia, com el Penedès, l’Alt Ter o l’Aran; altres no volen estar on els han col·locat, com la Cerdanya; mentre que alguns es barallen pel nom o la capitalitat, com Reus i Tarragona, en una reedició de la vella rivalitat entre ganxets i pelacanyes.
Fa anys, l’escriptor Ignasi Riera advertia que Catalunya estava dominada pel «Partit Localista», una força política que no es presenta a eleccions, que obeeix més als sentiments –o a les vísceres– que a la raó i que, sovint, és capaç de bloquejar lleis o projectes per al país. Des de Madrid, on resideix des de fa set anys, Riera apunta a EL TRIANGLE que, tot i no haver seguit en profunditat el debat sobre les vegueries, té la impressió que es tornen a imposar els localismes. L’escriptor i exdiputat d’Iniciativa considera que aquest debat «no està prou madur», com per afrontar en aquests moments una nova divisió territorial, sobretot quan «sembla que només es vol implantar per superar la divisió provincial» ja que no queden clares les competències i recursos econòmics dels quals disposaran les futures vegueries.
Els localismes estan marcant el debat polític sobre la nova divisió territorial, fins al punt que el mateix president del Parlament, el republicà Ernest Benach, va participar uns dies abans de Nadal en un acte multitudinari a Reus, la seva ciutat natal i d’on en va ser tinent d’alcalde, per reclamar la capitalitat compartida de la futura vegueria del Camp de Tarragona. De fet, Reus i Tarragona no s’estan disputant només la capitalitat, sinó , fins i tot, el nom de la vegueria, ja que els primers exigeixen que es mantingui «Camp de Tarragona», mentre que els segons reclamen que se’n digui senzillament «Tarragona», a l’igual que l’actual província. El consistori tarragoní, el capdavant del qual hi ha el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha aprovat una moció en aquest sentit, amb la unanimitat de tots els grups municipals. En realitat, l’avantprojecte de vegueries no entra en les capitalitats, ni tan sols en els seus noms, que definiran les futures corporacions, però aquestes qüestions aixequen passions, més que no pas el debat sobre el seu poder real, que vindrà derivat pel seu finançament i de la seva configuració com a circumscripcions electorals, aspectes en els quals també s’hi ha de pronunciar les corts espanyoles i... el Tribunal Constitucional.
Tant Reus com Tarragona han recorregut a la història per fonamentar els seus arguments: els primers, a la Generalitat republicana, mentre que els segons han retrocedit fins el romans, si bé l’aspecte més delirant és que, des de certes entitats tarragonines, s’ha proposat que es canviï el nom d’«aeroport de Reus» per un altre que designi tota la futura vegueria.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
