El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
13/02/2010
Laporta torna a enganyar el soci del Barça
El president recorre a la teoria de la conspiració, en una actitud pròpia del nuñisme, per amagar la veritat i no explicar per què s’han malbaratat els diners dels socis en la compra d’uns terrenys que el Barça va pagar a un sobrepreu descomunal en plena crisi econòmica
Mario Ruiz
Josep Lluís Núñez, expresident de l’FC Barcelona durant el període comprès entre els anys 1978 i 2000, va fer famosa una frase que ha entrat a formar part per mèrits propis de la història del club: «Al soci no se’l pot enganyar.» Han passat ja molts anys d’aquestes paraules i al soci se’l continua enganyant. I molt. I si no, que ho preguntin a Joan Laporta. Un president que ha convertit la manipulació, l’engany i la mentida en el seu llibre de capçalera per governar el club. La darrera prova de la fal·làcia del màxim dirigent blaugrana la trobem en les explicacions que tant ell com els seus delfins, Alfons Godall i Xavier Sala i Martín, han donat per justificar el malbaratament dels diners dels socis de l’FC Barcelona en la compra el 26 de maig del 2008, en ple procés de moció de censura, dels terrenys de Viladecans [a la imatge] destinats a la construcció del macroprojecte ludicoesportiu Barça Parc.
Una operació, denunciada per EL TRIANGLE en el número anterior, en què el Barça va pagar 18,4 milions d’euros per uns terrenys que la societat venedora tenia valorats en 1,4 milions i que va generar una comissió descomunal de 3 milions d’euros, que va ser pagada per l’empresa venedora, Golf de Viladecans SA, i que s’allunya sospitosament del 4% que s’acostuma a pagar en aquest tipus d’intermediació.
Laporta, lluny d’apostar per la transparència i explicar al soci com es va desenvolupar l’operació, ha preferit recórrer, una altra vegada, a l’antiga teoria de la conspiració, en una actitud pròpia del nuñisme, i ha donat tot un seguit de justificacions urbanístiques que des d’EL TRIANGLE podem demostrar que no són certes. El president blaugrana, a més, no ha donat cap explicació de per què el Barça ha comprat uns terrenys amb un preu que s’ha multiplicat per 12 per construir, en plena crisi econòmica, un projecte faraònic valorat en 110,6 milions d’euros la inversió del qual es trigarà, com a mínim, 27 anys a amortitzar, segons els especialistes consultats per EL TRIANGLE. La creació de 1.000 llocs de treball que defensa el Barça tampoc no és un bon argument ja que per cada lloc de treball que es vulgui generar cal invertir més de 110.000 euros, segons denuncien els membres de la plataforma Salvem Oliveretes.
Aixecar les catifes
Laporta només ha parlat de la venda dels terrenys a Viladecans en declaracions fetes a l’emissora de ràdio RKB. «Ja s’han donat totes les explicacions. És una operació de la qual el preu era el de referència en el mercat, els preus als quals estava comprant la Generalitat i l’Ajuntament de la zona. En aquest sentit és una operació molt bona per al Barça i està més que justificada. Qui vulgui embrutar el nom del Barça que es dediqui a fer una altra cosa perquè no hi té res a fer.»
En la mateixa línia es van manifestar els delfins del president, Alfons Godall i Xavier Sala i Martín, en l’entrevista que van concedir a El Mundo de Pedro J. Ramírez, el vaixell insígnia de la Brunete mediàtica que ells han criticat tantes vegades per «anticatalanista» i que ara no els importa utilitzar en benefici propi. «Hem comprat al preu just, fins i tot per sota del que ha pagat Aena per uns terrenys adjacents», va declarar Godall, mentre Sala i Martín, fidel rottweiler del president, s’apuntava a la teoria de la conspiració: «Si algú creu que pot venir, aixecar les catifes i treure muntanyes de porqueria, està desinformat i intoxicant el soci.»
Ni el president ni els membres de la junta han fet cap referència al fet que sis mesos després de l’operació del Barça, que va pagar el metre quadrat a 66,30 euros, l’empresa Inversiones Divabe, SA, abans Golf de Viladecans, SA, vengués uns terrenys adjacents de 26.605 metres quadrats a l’empresa Mont-Cor, SL per 11,38 euros el metre quadrat, el veritable preu de mercat.
Una altra vegada, des del Barça s’intenta confondre el soci. El valor d’expropiació a què fa referència Godall és un valor de 69,30 euros per metre quadrat que va aplicar puntualment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en el procediment d’expropiació forçosa per procediment d’urgència d’un seguit de finques amb una superfície total afectada de 6.705 metres quadrats, en virtut del projecte expropiatori TAXB02088A, de modificació de la carretera C-31 del punt quilomètric 187.080 al puntquilomètric 191.950, camí dels Regerals-enllaç terminal actual de l’aeroport.
Alfons Godall no pot parlar, per tant, de preu just perquè l’FC Barcelona compra, que no expropia, els terrenys a Golf de Viladecans, SA. El Barça, si hagués fet bé els deures, cosa que no s’ha produït, hauria de dir que el preu dels terrenys s’ajusta a les valoracions fetes per entitats inscrites en el Registre d’Entitats de Taxació del Banc d’Espanya.
El valor de preu just a què fa referència Godall se circumscriu al d’un valor que, com el mateix procediment expropiatori anuncia, va ser d’uns terrenys de superfície menor amb façana a l’autovia de Castelldefels (C-31), de fàcil accessibilitat i, en conseqüència, amb un valor comercial més gran. No té res a veure, per tant, amb els terrenys ubicats a l’àrea protegida de la reserva natural del delta del Llobregat, on nien les aus, i que és on els va comprar l’FC Barcelona.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Josep Lluís Núñez, expresident de l’FC Barcelona durant el període comprès entre els anys 1978 i 2000, va fer famosa una frase que ha entrat a formar part per mèrits propis de la història del club: «Al soci no se’l pot enganyar.» Han passat ja molts anys d’aquestes paraules i al soci se’l continua enganyant. I molt. I si no, que ho preguntin a Joan Laporta. Un president que ha convertit la manipulació, l’engany i la mentida en el seu llibre de capçalera per governar el club. La darrera prova de la fal·làcia del màxim dirigent blaugrana la trobem en les explicacions que tant ell com els seus delfins, Alfons Godall i Xavier Sala i Martín, han donat per justificar el malbaratament dels diners dels socis de l’FC Barcelona en la compra el 26 de maig del 2008, en ple procés de moció de censura, dels terrenys de Viladecans [a la imatge] destinats a la construcció del macroprojecte ludicoesportiu Barça Parc.
Una operació, denunciada per EL TRIANGLE en el número anterior, en què el Barça va pagar 18,4 milions d’euros per uns terrenys que la societat venedora tenia valorats en 1,4 milions i que va generar una comissió descomunal de 3 milions d’euros, que va ser pagada per l’empresa venedora, Golf de Viladecans SA, i que s’allunya sospitosament del 4% que s’acostuma a pagar en aquest tipus d’intermediació.
Laporta, lluny d’apostar per la transparència i explicar al soci com es va desenvolupar l’operació, ha preferit recórrer, una altra vegada, a l’antiga teoria de la conspiració, en una actitud pròpia del nuñisme, i ha donat tot un seguit de justificacions urbanístiques que des d’EL TRIANGLE podem demostrar que no són certes. El president blaugrana, a més, no ha donat cap explicació de per què el Barça ha comprat uns terrenys amb un preu que s’ha multiplicat per 12 per construir, en plena crisi econòmica, un projecte faraònic valorat en 110,6 milions d’euros la inversió del qual es trigarà, com a mínim, 27 anys a amortitzar, segons els especialistes consultats per EL TRIANGLE. La creació de 1.000 llocs de treball que defensa el Barça tampoc no és un bon argument ja que per cada lloc de treball que es vulgui generar cal invertir més de 110.000 euros, segons denuncien els membres de la plataforma Salvem Oliveretes.
Aixecar les catifes
Laporta només ha parlat de la venda dels terrenys a Viladecans en declaracions fetes a l’emissora de ràdio RKB. «Ja s’han donat totes les explicacions. És una operació de la qual el preu era el de referència en el mercat, els preus als quals estava comprant la Generalitat i l’Ajuntament de la zona. En aquest sentit és una operació molt bona per al Barça i està més que justificada. Qui vulgui embrutar el nom del Barça que es dediqui a fer una altra cosa perquè no hi té res a fer.»
En la mateixa línia es van manifestar els delfins del president, Alfons Godall i Xavier Sala i Martín, en l’entrevista que van concedir a El Mundo de Pedro J. Ramírez, el vaixell insígnia de la Brunete mediàtica que ells han criticat tantes vegades per «anticatalanista» i que ara no els importa utilitzar en benefici propi. «Hem comprat al preu just, fins i tot per sota del que ha pagat Aena per uns terrenys adjacents», va declarar Godall, mentre Sala i Martín, fidel rottweiler del president, s’apuntava a la teoria de la conspiració: «Si algú creu que pot venir, aixecar les catifes i treure muntanyes de porqueria, està desinformat i intoxicant el soci.»
Ni el president ni els membres de la junta han fet cap referència al fet que sis mesos després de l’operació del Barça, que va pagar el metre quadrat a 66,30 euros, l’empresa Inversiones Divabe, SA, abans Golf de Viladecans, SA, vengués uns terrenys adjacents de 26.605 metres quadrats a l’empresa Mont-Cor, SL per 11,38 euros el metre quadrat, el veritable preu de mercat.
Una altra vegada, des del Barça s’intenta confondre el soci. El valor d’expropiació a què fa referència Godall és un valor de 69,30 euros per metre quadrat que va aplicar puntualment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en el procediment d’expropiació forçosa per procediment d’urgència d’un seguit de finques amb una superfície total afectada de 6.705 metres quadrats, en virtut del projecte expropiatori TAXB02088A, de modificació de la carretera C-31 del punt quilomètric 187.080 al puntquilomètric 191.950, camí dels Regerals-enllaç terminal actual de l’aeroport.
Alfons Godall no pot parlar, per tant, de preu just perquè l’FC Barcelona compra, que no expropia, els terrenys a Golf de Viladecans, SA. El Barça, si hagués fet bé els deures, cosa que no s’ha produït, hauria de dir que el preu dels terrenys s’ajusta a les valoracions fetes per entitats inscrites en el Registre d’Entitats de Taxació del Banc d’Espanya.
El valor de preu just a què fa referència Godall se circumscriu al d’un valor que, com el mateix procediment expropiatori anuncia, va ser d’uns terrenys de superfície menor amb façana a l’autovia de Castelldefels (C-31), de fàcil accessibilitat i, en conseqüència, amb un valor comercial més gran. No té res a veure, per tant, amb els terrenys ubicats a l’àrea protegida de la reserva natural del delta del Llobregat, on nien les aus, i que és on els va comprar l’FC Barcelona.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
