La ultradreta europea té una cita aquest cap de setmana a la Provença, concretament a la ciutat d'Aurenja, on se celebra una nova edició de la Convenció Identitària Europea, dos anys després de la cita que va tenir lloc a la regió també francesa de la Borgonya. Diverses formacions que es presenten com a "identitàries", un eufemisme per no dir directament que són xenòfobes i que l'oposició a la immigració és el punt principal del seu discurs, es reuniran al Palau dels Prínceps de l'esmentada ciutat provençal per seguir estrenyent els seus vincles amb l'objectiu d'acabar conformant una plataforma continent de partits d'extrema dreta.

Entre els assistents hi haurà una delegació de la Plataforma per Catalunya (PxC), la formació ultra que encapçala el vigatà Josep Anglada. L'eurodiputat de la Lliga Nord italiana Mario Borghezio, Frank Vanhecke, eurodiputat de l'austríac FPÖ; Dominique Baettig, diputat al Parlament suís de la Unió Democràtica de Centre (UDC);  Frank Vanhecke, diputat europeu del Vlaams Belang flamenc, i Fabrice Robert, president del Bloc Identitari Francès, entre d'altres, seran alguns dels oradors de la trobada.

La implantació d'aquestes formacions difereix molt. La PxC, per exemple, només va aconseguir 12.447 vots a les darreres eleccions municipals, que li van reportar 17 regidors. La posterior escissió que va patir la formació, amb el naixement del Partit per Catalunya (PxCat) li va suposar perdre quatre dels seus representants municipals. En canvi, la Lliga Nord va guanyant força a Itàlia i ja suma 60 diputats, 26 senadors i 9 eurodiputats. L'FPÖ, l'antic partit del desaparegut Jorg Haider, té 34 diputats al Consell Federal austríac i dos representants a l'Eurocambra; la UDC suïssa va ser la formació més votada a les darreres legislatives del país helvètic i té 62 dels 200 consellers nacionals; i el Vlaams Belang té tres eurodiputats i 17 escons al Parlament federal de Bèlgica. Parlem, per tant, de formacions amb un pes important. La virulència de la crisi econòmica està afavorint el seu discurs antiimmigratori i va facilitar que a Holanda, Hongria, Romania, Bulgària o Eslovàquia els partits "identitaris" obtinguessin representació al Parlament Europeu en les eleccions celebrades el passat 7 de juny. La constitució d'un front comú els podria fer guanyar més pes, en el que suposaria, sens dubte, una mala notícia per a les democràcies europees.