La premsa internacional es fa ressò dels escàndols al COI i del passat feixista de Samaranch
Diversos mitjans destaquen que la seva tolerància amb la corrupció era deguda al seu pas per l'estructura franquista. Hi ha unanimitat, però, a l'hora d'assenyalar-lo com un home molt poderós en l'esport mundial
A diferència de bona part de la premsa catalana i estatal, els mitjans internacionals no han tingut cap inconvenient a mostrar les dues cares del desaparegut Juan Antonio Samaranch: el seu paper com a dirigent cabdal pel creixement dels Jocs Olímpics i el seu passat com a membre destacat del règim franquista.
The New York Times, probablement el diari més influent del món, ha publicat un obituari signat per l'agència Associated Press, que recorda "el creixement exponencial" que van viure els Jocs Olímpics durant el seu llarg mandat, que va durar 21 anys, però alhora ressalta que en aquella etapa el 1999 es va viure l'escàndol de corrupció "més gran" que hagi viscut mai el Comitè Olímpic Internacional (COI).
"Com a exdirigent esportiu del règim feixista de Franco a Espanya, Samaranch havia arribat a tolerar un cert grau de corrupció. Tendia a passar per alt la reputació tacada d'alguns membres del COI. Com a resultat, una organització que deia que representava els principals valors de l'esport va acabar amb un escàndol vergonyós com el de Salt Lake City", relata el rotatiu nord-americà.
El
Washington Post també subratlla aquest cas de corrupció, que va acabar amb l'expulsió de quatre membres del COI i la renúncia de quatre més. També des dels Estats Units,
Los Angeles Times comenta que "alguns el definien com a autoritari, adduint que la seva personalitat i la seva gestió del moviment olímpic havien estat modelats durant els seus primers anys de funcionari feixista en l'Espanya del general Francisco Franco".
Des del Regne Unit, el diari
The Times l'assenyala com una "de les figures més poderoses i controvertides de l'esport mundial", mentre que la BBC el situa com "l'home més poderós del món de l'esport" quan va dirigir el COI. Els francesos
Le Monde i
Le Figaro també recalquen el seu passat dictatorial. Així, el primer el recorda com un home de diplomàcia i amb una àmplia xarxa d'influències, però n'assenyala la part d'ombra per la seva admiració al dictador Franco.