El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
05/12/2009
La ‘connexió uzbeka’, als jutjats
"Però aquest paio té calés?" La frase, entre irònica, incrèdula i desconfiada, va ser una de les més repetides per Joan Laporta durant un sopar que es va fer en un reservat del restaurant Via Vèneto de Barcelona el 16 de maig del 2008. Al voltant de la taula, set comensals: Laporta, l’empresari uzbek Miradil Djalalov, un ajudant que l’acompanyava, l’agent de la FIFA i intermediari esportiu Bayram Tutumlu, el fill d’aquest, Isaac, i el seu assistent, de cognom Mehmet, i un empleat georgià del Barça, Giorgio Mikadze, que a més és marit de la secretària de Laporta. Un total de 1.241,67 euros va costar el sopar, pagat amb la Visa de Tutumlu. L’aparença senzilla de Djalalov va provocar la desconfiança del president blaugrana, que creia que no tenia res a fer amb un club de futbol de l’Uzbekistan. Però quan el seu interlocutor va posar sobre la taula que tenia 25 milions d’euros per gastar en negocis conjunts amb el Barça, el seu parer va canviar radicalment.
I no és per a menys. Djalalov és el propietari de l’empresa privada més gran del país asiàtic, dóna feina a 23.000 persones, controla la multinacional Zeromax GmbH, amb seu a Suïssa, i té negocis de petroli, or, agrícoles, tèxtils, de gas i logística. El sopar, fet a petició de Tutumlu –representant, entre altres, de Ronald Koeman, Michael Laudrup, Andrei Schevchenko i Rafael van der Vaart– va ser un èxit. Laporta es va poder connectar, no tan sols amb Djalalov, sinó amb el seu amic Isak Akbarov, president del club Kuruvchi, que més tard va canviar el nom per dir-se FC Bunyudkor i adoptar un logotip semblant al del Barça.
Tutumlu havia pactat amb Laporta la ràtio de comissions normals en el sector, del 10% dels negocis. Però, fins ara, després de fer operacions milionàries, Tutumlu no ha vist ni un cèntim. Per aquest motiu, va decidir interposar una demanda a Barcelona el 2 de desembre passat. «Joan Laporta va puntualitzar que les operaciones que fossin d’àmbit particular, no vinculades al FC Barcelona, es durien a terme a través del seu despatx d’advocats». I això, segons especifica en la demanda, era per cobrar minutes.
L'intent de fitxar Eto'o
El cas és que, en els mesos següents, Laporta va arribar a acords amb els uzbeks i a l’agent de la FIFA li va donar allargues. La intenció dels propietaris del Bunyudkor era popularitzar el futbol i aconseguir desgravacions fiscals en aquest sector. Per això, necessiten figures internacionals. I, per tant, res millor que el Barça. Al cap de dos mesos, el 17 de juliol, Samuel Eto’o va viatjar a Taixkent i el club uzbek va fer fins i tot una oferta per ell de 40 milions de dòlars, que al final no va fructificar. Un mes més tard, Laporta va signar un conveni de col·laboració, que va ser denunciat per EL TRIANGLE. L’estratègia estava engegada i el revulsiu va fer que les visites dels astres culés fossin notícia de portada dels diaris quan visitaven les seves instal·lacions. «La maniobra següent en l’operació d’expansió i publicitat orquestrada va ser el fitxatge de l’exjugador de l’FC Barcelona Rivaldo. Es fa difícil pensar que tan sols es tracti d’una coincidència la vinculació d’aquest jugador amb el club català», diu el text de la demanda
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
I no és per a menys. Djalalov és el propietari de l’empresa privada més gran del país asiàtic, dóna feina a 23.000 persones, controla la multinacional Zeromax GmbH, amb seu a Suïssa, i té negocis de petroli, or, agrícoles, tèxtils, de gas i logística. El sopar, fet a petició de Tutumlu –representant, entre altres, de Ronald Koeman, Michael Laudrup, Andrei Schevchenko i Rafael van der Vaart– va ser un èxit. Laporta es va poder connectar, no tan sols amb Djalalov, sinó amb el seu amic Isak Akbarov, president del club Kuruvchi, que més tard va canviar el nom per dir-se FC Bunyudkor i adoptar un logotip semblant al del Barça.
Tutumlu havia pactat amb Laporta la ràtio de comissions normals en el sector, del 10% dels negocis. Però, fins ara, després de fer operacions milionàries, Tutumlu no ha vist ni un cèntim. Per aquest motiu, va decidir interposar una demanda a Barcelona el 2 de desembre passat. «Joan Laporta va puntualitzar que les operaciones que fossin d’àmbit particular, no vinculades al FC Barcelona, es durien a terme a través del seu despatx d’advocats». I això, segons especifica en la demanda, era per cobrar minutes.
L'intent de fitxar Eto'o
El cas és que, en els mesos següents, Laporta va arribar a acords amb els uzbeks i a l’agent de la FIFA li va donar allargues. La intenció dels propietaris del Bunyudkor era popularitzar el futbol i aconseguir desgravacions fiscals en aquest sector. Per això, necessiten figures internacionals. I, per tant, res millor que el Barça. Al cap de dos mesos, el 17 de juliol, Samuel Eto’o va viatjar a Taixkent i el club uzbek va fer fins i tot una oferta per ell de 40 milions de dòlars, que al final no va fructificar. Un mes més tard, Laporta va signar un conveni de col·laboració, que va ser denunciat per EL TRIANGLE. L’estratègia estava engegada i el revulsiu va fer que les visites dels astres culés fossin notícia de portada dels diaris quan visitaven les seves instal·lacions. «La maniobra següent en l’operació d’expansió i publicitat orquestrada va ser el fitxatge de l’exjugador de l’FC Barcelona Rivaldo. Es fa difícil pensar que tan sols es tracti d’una coincidència la vinculació d’aquest jugador amb el club català», diu el text de la demanda
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
