NOTÍCIA COMPLETA
08/01/2010
La batalla interna al Partit Republicà dels Estats Units
La dreta nord-americana comença a moure’s pensant en el 2012
La ultraconservadora Sarah Palin, Mike Huckabee, Mitt Romney i Bobby Jindal són, a hores d'ara, els noms amb més opcions per liderar els republicans a les eleccions presidencials
Pep Martí
Els Estats Units viu en permanent campanya electoral. Pocs països se li poden comparar en això. El fet que cada dos anys es renovi el legislatiu (tota la Cambra de Representants i un terç del Senat) ho explica. El novembre vinent, a més, hi haurà eleccions a 36 estats de la Unió per elegir governador. Alguns d’ells són tan importants com Nova York, Califòrnia i Texas.
Les eleccions presidencials queden relativament lluny, a quasi tres anys. Però els diversos precandidats ja escalfen motors. Després del mes de novembre, quan s’hagi vist com està la correlació de forces a nivell nacional, el grau de popularitat del president Barack Obama o el possible desgast de la seva Administració, s’engegarà pròpiament la campanya, que serà especialment dura en el cantó republicà.
Obama no hauria de tenir massa dificultats per revalidar la seva nominació dins del Partit Demòcrata. Encara és aviat, però un president que opta a un segon mandat no sol tenir rival intern seriós. Si el té, és signe de debilitat política màxima. Pràcticament cap president en exercici que ha tingut unes eleccions primàries tranquil·les ha perdut la reelecció. Tan sols Howard Dean sembla acaronar una candidatura “progressista crítica” amb Obama, però segurament més com un recurs pensant en el 2016 que en una altra cosa.
Fort debat intern entre els republicans
En el camp republicà el tiroteig electoral promet. Totes les famílies del partit estan en tensió per arrossegar l’organització al seu bàndol. Sarah Palin està molt activa donant suport a candidats propers a ella en diversos estats. L’exgovernadora d’Alaska i excandidata a la vicepresidència –d’una de bona es va salvar el país!– no dissimula la seva ambició presidencial. Disposa d’una base política sòlida: la dels qui creuen que Obama du la nació al socialisme i que Darwin estava equivocat. Per molt que costi de creure, això té predicament en l’Amèrica profunda. Els missatges més escandalosos emesos des de l’imperi de Murdoch, la cadena Fox, poden ajudar a Palin i a altres candidats ultres a fer forat en l’electorat.
Mike Huckabee, exgovernador d’Arkansas, és un altre nom ben posicionat. Popular i simpàtic, amb un humor que sol tenir molt d’èxit en la política dels EUA, Huckabee és el rostre amable de la dreta religiosa: dur en temes com l’avortament, es mostra prudent en política exterior i és dels republicans menys reacis a la necessitat d’una política fiscal. En les primàries de 20008, va fer un bon paper, però ha de demostrar que pot guanyar fora del seu estimat sud.
Mitt Romney, exgovernador de Massachussets, també és un rival a considerar. Ha donat moltes giragonses al llarg de la seva carrera. Va ser un republicà centrista i liberal quan era governador, però va endurir el discurs en el moment de presentar-se a la presidència. De proavortista a “defensor de la vida”, Romney ha estat vist com un oportunista.
Altres noms nous poden provar sort. Fa anys que es parla de Bobby Jindal, jove i fotogènic governador de Louisiana, fill de pares de l’Índia, que pot oferir un rostre multicultural a un programa bastant conservador. O Tom Pawlenty, governador sortint de Minnesota, que ha triomfat en un Estat tradicionalment demócrata. D’aquí a les presidencials, però, sorgiran més candidats, i alguns que ara semblen sòlids s’apartaran de la batalla.
La dreta texana, dividida
Ara mateix es viu una lluita fratricida dins del Partit Republicà de Texas. El març vinent, unes primàries dilucidaran qui és el candidat oficial del partit a governador de l’Estat. L’actual, Rick Perry, és un gobernador ultraconservador que juga amb les armes del populisme i de cert “texanisme”, amb el suport del gruix de la dreta religiosa. Perry afronta els comicis del novembre vinent amb un seriós desgast, incrementat ara pel fet sorprenent que la senadora Kay Bailey Hutchison s’hagi llançat a una carrera per substituir-lo. Hutchison és una conservadora destacada, prou dretana com per tenir el suport de l’exvicepresident Dick Cheney. Però la seva actuació a Washington, on ha hagut d’arribar a acords amb els demòcrates, li ha donat una pàtina de moderada que Perry pensa explotar per afeblir-la entre l’electorat més ultra. Aquesta serà una de les grans batalles internes en el si del republicanisme USA d’aquest any. Sarah Palin ja s’ha posicionat a favor de Perry.
També serà interessant veure què passa a Califòrnia, on el governador Arnold Schwarzenegger no es presenta a la reelecció. En definitiva, el 2010 donarà molt de joc electoral a la més poderosa democràcia del món.
Els Estats Units viu en permanent campanya electoral. Pocs països se li poden comparar en això. El fet que cada dos anys es renovi el legislatiu (tota la Cambra de Representants i un terç del Senat) ho explica. El novembre vinent, a més, hi haurà eleccions a 36 estats de la Unió per elegir governador. Alguns d’ells són tan importants com Nova York, Califòrnia i Texas.
Les eleccions presidencials queden relativament lluny, a quasi tres anys. Però els diversos precandidats ja escalfen motors. Després del mes de novembre, quan s’hagi vist com està la correlació de forces a nivell nacional, el grau de popularitat del president Barack Obama o el possible desgast de la seva Administració, s’engegarà pròpiament la campanya, que serà especialment dura en el cantó republicà.
Obama no hauria de tenir massa dificultats per revalidar la seva nominació dins del Partit Demòcrata. Encara és aviat, però un president que opta a un segon mandat no sol tenir rival intern seriós. Si el té, és signe de debilitat política màxima. Pràcticament cap president en exercici que ha tingut unes eleccions primàries tranquil·les ha perdut la reelecció. Tan sols Howard Dean sembla acaronar una candidatura “progressista crítica” amb Obama, però segurament més com un recurs pensant en el 2016 que en una altra cosa.
Fort debat intern entre els republicans
En el camp republicà el tiroteig electoral promet. Totes les famílies del partit estan en tensió per arrossegar l’organització al seu bàndol. Sarah Palin està molt activa donant suport a candidats propers a ella en diversos estats. L’exgovernadora d’Alaska i excandidata a la vicepresidència –d’una de bona es va salvar el país!– no dissimula la seva ambició presidencial. Disposa d’una base política sòlida: la dels qui creuen que Obama du la nació al socialisme i que Darwin estava equivocat. Per molt que costi de creure, això té predicament en l’Amèrica profunda. Els missatges més escandalosos emesos des de l’imperi de Murdoch, la cadena Fox, poden ajudar a Palin i a altres candidats ultres a fer forat en l’electorat.
Mike Huckabee, exgovernador d’Arkansas, és un altre nom ben posicionat. Popular i simpàtic, amb un humor que sol tenir molt d’èxit en la política dels EUA, Huckabee és el rostre amable de la dreta religiosa: dur en temes com l’avortament, es mostra prudent en política exterior i és dels republicans menys reacis a la necessitat d’una política fiscal. En les primàries de 20008, va fer un bon paper, però ha de demostrar que pot guanyar fora del seu estimat sud.
Mitt Romney, exgovernador de Massachussets, també és un rival a considerar. Ha donat moltes giragonses al llarg de la seva carrera. Va ser un republicà centrista i liberal quan era governador, però va endurir el discurs en el moment de presentar-se a la presidència. De proavortista a “defensor de la vida”, Romney ha estat vist com un oportunista.
Altres noms nous poden provar sort. Fa anys que es parla de Bobby Jindal, jove i fotogènic governador de Louisiana, fill de pares de l’Índia, que pot oferir un rostre multicultural a un programa bastant conservador. O Tom Pawlenty, governador sortint de Minnesota, que ha triomfat en un Estat tradicionalment demócrata. D’aquí a les presidencials, però, sorgiran més candidats, i alguns que ara semblen sòlids s’apartaran de la batalla.
La dreta texana, dividida
Ara mateix es viu una lluita fratricida dins del Partit Republicà de Texas. El març vinent, unes primàries dilucidaran qui és el candidat oficial del partit a governador de l’Estat. L’actual, Rick Perry, és un gobernador ultraconservador que juga amb les armes del populisme i de cert “texanisme”, amb el suport del gruix de la dreta religiosa. Perry afronta els comicis del novembre vinent amb un seriós desgast, incrementat ara pel fet sorprenent que la senadora Kay Bailey Hutchison s’hagi llançat a una carrera per substituir-lo. Hutchison és una conservadora destacada, prou dretana com per tenir el suport de l’exvicepresident Dick Cheney. Però la seva actuació a Washington, on ha hagut d’arribar a acords amb els demòcrates, li ha donat una pàtina de moderada que Perry pensa explotar per afeblir-la entre l’electorat més ultra. Aquesta serà una de les grans batalles internes en el si del republicanisme USA d’aquest any. Sarah Palin ja s’ha posicionat a favor de Perry.
També serà interessant veure què passa a Califòrnia, on el governador Arnold Schwarzenegger no es presenta a la reelecció. En definitiva, el 2010 donarà molt de joc electoral a la més poderosa democràcia del món.
(0 en total)
Últimes notícies de la secció Anàlisi
