L'empresari Sebastián Piñera ha posat punt i final a dues dècades de poder ininterromput de la Concertació, la coalició de centreesquerres que aplega des de socialistes fins a demòcratacristians, en aconseguir la victòria a la segona volta de les eleccions presidencials xilenes. Piñera, considerat el Berlusconi xilè, ha sumat el 51,6% dels vots, mentre que l'expresident Eduardo Frei, el candidat de la Concertació, s'ha quedat en el 48,3% dels sufragis. És la primera vegada que la dreta del país sud-americà guanya unes eleccions des que el 1958 va fer-ho Jorge Alessandri, tot i que durant 17 anys (1973-1990) va ocupar el poder gràcies al dictador Pinochet.

"Hem donat una vegada més un exemple d'una democràcia sòlida, madura, que és capaç de tenir una elecció, fins i tot, alternança en el Govern de forma pacífica i exemplar", ha dit Piñera a la presidenta xilena, Michelle Bachelet, qui l'ha trucat per felicitar-lo. Centenars de partidaris del candidat, un empresari d'èxit la fortuna del qual la revista Forbes estima en 1.000 milions de dòlars, han sortit a celebrar als carrers de Santiago, especialment en els barris més acomodats de la capital.

Piñera, de 60 anys, ha plantejat durant la campanya electoral un augment dels incentius al sector privat per accelerar la recuperació econòmica després de la recessió i disminuir l'atur. Aquestes posicions favorables a l'empresa privada, tot i això, li han guanyat antipaties entre els sindicats i l'obligaran a governar amb un Congrés molt fragmentat. Sebastián Piñera, li ha dit al seu contrincant electoral, Eduardo Frei, que el que necessita el país "avui més que mai" és "unitat".

La victòria de Piñera obre les portes del Palau de la Moneda, la seu presidencial, als hereus de Pinochet, ja que tots ells havien donat suport incondicional a l'empresari, considerat l'home més ric de Xile. Amb tot, Piñera va votar contra la continuïtat de la dictadura en el referèndum celebrat ara fa 20 anys, que va obrir les portes de la democràcia. La popularitat de la presidenta Bachelet, que acaba el seu mandat amb un suport superior al 80%, no ha estat prou aval per donar la victòria a un Frei que ja va presidir el país andí del 1994 al 2000.