Sense títol
El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
NOTÍCIA COMPLETA
 21/04/2010
Samaranch Franco
La classe política elogia de forma unànime Samaranch i obvia el seu passat franquista
En general es destaca la seva contribució per portar els Jocs Olímpics a Barcelona. Carod el defineix com el català "més important del món de l'esport", Anna Pruna el considera un "home d'idees avançades", mentre que Rajoy subratlla que va promoure "uns valors que compartim"
La mort als 89 anys de Juan Antonio Samaranch, una figura coneguda mundialment gràcies a les seves més de dues dècades al capdavant del Comitè Olímpic Internacional (COI), ha anat acompanyada dels tradicionals elogis quan desapareix una persona important i d'una mena d'amnèsia col·lectiva, ja que la immensa majoria dels dirigents polítics han obviat el seu passat franquista. Samaranch, de fet, va ocupar importants càrrecs durant la dictadura franquista, fins a convertir-se en l'home de l'esport del règim [a la imatge amb el dictador].

El president del Govern català, José Montilla, ha lamentat "profundament" la mort de Samaranch, al que ha definit com un "efectiu ambaixador de Catalunya i Barcelona al món, gràcies a la seva capacitat de teixir complicitats positives". El número dos de l'executiu, Josep-Lluís Carod-Rovira, considera que l'expresident del COI ha estat "el català més important del món de l'esport i l'olimpisme a nivell internacional", i ha destacat el seu paper "decisiu" en l'elecció de Barcelona com a seu olímpica del 1992, que va permetre la transformació i internacionalització de la capital catalana. Pel polític republicà, Samaranch ha estat una persona "hàbil i diplomàtica en les relacions socials" i que les va saber utilitzar per "les finalitats que es proposava".

La màxima responsable esportiva de la Generalitat, Anna Pruna, de la seva banda, ha assenyalat que Samaranch va ser una "figura clau en l'olimpisme i una persona entregada a l'esport". "Sempre va ser un home d'idees avançades i ha estat, amb diferència, un dels millors dirigents esportius a escala mundial". En termes semblants s'ha expressat Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PPC, qui ha subratllat la seva aportació per aconseguir els Jocs de Barcelona i ha comentat que "no ha perdut la mai la referència de Barcelona i Catalunya en el seu cor i en la seva feina".

En un comunicat, CiU s'ha afegit a les mostres de condol i ha subratllat que va ser un català "universal" i un punt de referència de l'esport internacional. El líder de CiU, Artur Mas, ha afirmat que Samaranch va ser un dels catalans amb "major projecció universal" i ha destacat la seva contribució "decisiva" per a l'olimpisme. Per la seva part, l'expresident Pujol ha manifestat que "Samaranch ha viscut una complicada història de Catalunya on ens ha costat a tots trobar el camí exacte, però ha de ser jutjat pel conjunt de la seva obra". La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, si més no, ha recordat que el seu partit mai havia tingut simpatia per Samaranch a causa de la seva vinculació amb el règim franquista. El president del Barça, Joan Laporta, s'ha afegit a les mostres de condol i als elogis a l'exdirigent falangista.

A nivell estata, el president del PP, Mariano Rajoy, ha declarat que el desaparegut dirigent va saber projectar "la seva extraordinària energia, entrega i talent en la promoció d'uns valors que compartim i que van enfortir l'esperit esportiu de Barcelona, Catalunya i Espanya". "S'ha mort un home de l'esport, a qui tant l'esport espanyol com l'olimpisme li deuen molt", ha dit, en canvi, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.

El successor de Samaranch al capdavant del COI, el belga Jacques Rogge, ha comentat que no té paraules "per expressar el dol de la família olímpica", a banda d'afegir que se sent "molt afligit per la mort d'un home que va donar un gran impuls als Jocs Olímpics de l'era moderna". "Hem perdut un gran home, un mentor i a un amic que va dedicar tota la vida a l'Olimpisme", ha conclòs.
(6 en total)
kitanovsky
22/04/2010
Jo crec que no tot el franquisme va ser dolent, com no tot el que hi ha ara és dolent (o bó). Cal saber diferenciar, per que el franquisme no va ser ni molt menys el leninisme.
Carlos Isern
22/04/2010
Parece ser, que todos los grandes "señores" fallecen mas o menos a la misma edad. Y es una lástima que políticos catalanes y de izquierdas se olviden del pasado del señor de los anillos.
karum
22/04/2010
(Escusatz, parli occitan, non pas catalan.) Tot aquel afar me fa pensar als elogis internacionals qu'aguet Lech Kaczyński... L'emocion impausada a tota la planeta per los politics via los jornals, la radiò, la television... Sembla que qualquas bonas accions fasan oblidar una vida au servici del fascisma e del capitalisme... Los dirigents de nòstre monde puran de caldas lagremas quant un de lora familha (la familha dels mestres dels poderos) creba, mesma se siguet un adversari politic. La morala e la dominacion que governa nòstra planeta exija que lo pichon pòple sia triste quant creba un "grand" de la politica o del spòrt, que que siaja son passat politica... Perque de tot biais, lo pòple a lo dever de mostrar sa sosmicion, son alegencia al poder… En França, per Kaczyński, calguet esperar tres jorns per auvir a la radiò las prumieras (timidas) cronicas un pauc criticas sus aquel fascista…
anònim
21/04/2010
A veure: que fos membre del règim (com ho foren molts per esperit funcionarial, per origen o perquè no es podia fer una altra cosa) no vol dir que fos membre de l'aparell repressiu del règim i menys cómplice actiu de les barbaritats del règim. Ara bé, que l'elogiï en Carod no té gaire sentit. Recordem que va ser ell qui va canviar la carta olímpica per tal d'impedir que Cataluna en fos membre de ple dret. Per tant, es pot reconèixer que va fer coses, que va modernitzar el COI i que és el català més important dins de l'esport mundial, però ni podem titllar-lo de franco-fascista ni podem dir que va ser positiu per a Catalunya
eL SUPERPOLLO
21/04/2010
anònim, els qui no comulgaven amb el feixisme, o van fotre el camp (si tenien calers), o directament cadascú a la seva manera i en la seva quotidianeitat exercia l'oposició democràtica des de la clandestinitat. O senzillament, no hi participava. Carod, Simó: moltes "gràcies" per trair a en Macià. Demostreu la vostra incompetència intelectual. MAI MÉS TORNARÉ A VOTAR ERC. CORI ja!!
Tomás García Bayarte
21/04/2010
¿Son justos los elogios, de las frases vertidas en el obituario del fallecido Sr. Marqués de Samaranch ?. Mi asombro, como ciudadano, con la debida "memoria histórica", es que, las personalidades que se han pronunciado, hasta ahora, están confundidas,(con el debido respeto), ya que, el agradecimiento al Olimpismo, se lo debía el Sr. Marqués, y NO, a la inversa... Ha los hechos auténticos - e históricos - me refiero, repito, respetuosamente.
Envia'ns el teu comentari
L'empresa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults i/o difamacions, per tal de preservar la imatge de les persones.
(Nom cognoms)*
*
Codi de comprobació *
* Camps obligatoris
FacebookTwitterDeliciousLa TafaneraTechnoratiGoogleMenéame
subcripcio setmanari
subscripcio butlleti