Pep Martí
El projecte de Llei de vegueries presentat pel conseller de Governació, Jordi Ausàs, junt amb el projecte de Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, responen a la voluntat de desenvolupar les competències del nou Estatut de Catalunya i són un pas més vers una nova organització territorial del país. Les vegueries, a més, suposen la plasmació d’una fita que és una reclamació històrica de la tradició catalanista.

L’Estatut de Catalunya –que, recordem-ho, és encara pendent de la sentència del Tribunal Constitucional que pesa com a espasa de Dàmocles sobre el seu desplegament– deixa clar el nou model de vegueries. Aquestes, enteses com a demarcacions territorials, han de formar uns consells de vegueries que substituiran les actuals diputacions provincials.

Segons la llei, que ha d’iniciar ara un tràmit parlamentari llarg en el qual es poden introduir modificacions importants, es crearan set vegueries: Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre i el Montsià), Barcelona (Barcelonès, Garraf, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), Catalunya Central (Anoia, Bages, Solsonès, Osona i Berguedà), Girona (Alt i Baix Empordà, Gironès, Garrotxa, Pla de l’Estany, la Selva i el Ripollès), Lleida (amb les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Noguera, l’Urgell, el Segrià i la Segarra), Camp de Tarragona (Tarragonès, Baix i Alt Camp, Baix Penedès, el Priorat i la Conca de barberà) i l’Alt Pirineu i Aran (Alta Ribagorça, la Cerdanya, l’Alt Urgell, els Pallars Jussà i Sobirà, i Era val d’Aran).

Per a la seva entrada en vigor, la nova estructura territorial en vegueries requereix la modificació de lleis estatals i, per tant, estem davant un procés complex. De moment, ja han sorgit veus crítiques des de diverses bandes. La plataforma Vegueria Penedès reclama una vegueria per al Penedès. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha mostrat reticències a la consitució de dues vegueries per a les comarques ponentines. Però la major oposició ha sorgit des de l’Aran.

«Defensar el que som»
Francès Boya, síndic (president) d’Aran, explica a EL TRIANGLE quines són les aspiracions de la Vall: «Què volem? Defensar el que som: un país que ha mantingut la seva història, la seva personalitat, la seva llengua, les seves institucions. Volem evitar que una nova llei dilueixi la nostra identitat».

La inclusió de l’Aran dins de la vegueria d’Alt Pirineu i Aran ha despertat una viva oposició entre la majoria dels aranesos. Des del moment en què es va donar a conèixer el projecte de llei, es va encendre la llum d’alarma entre els dirigents d’Unitat d’Aran (UA), el partit en el poder a la Vall i que disposa de majoria en el seu màxim òrgan de govern, el Conselh Generau.

Tot indica que des d’UA s’ha administrat amb astúcia la resposta al projecte. Es dóna el cas que Unitat d’Aran (el nom complet del qual és UA-Partit Nacionalista Aranès) manté un acord de coalició amb el PSC, que no es presenta a les eleccions a la Vall. El secretari general d’UA i síndic és alhora diputat del Parlament de Catalunya dins del Grup Socialista. Per això, inicialment, UA va amenaçar de trencar l’acord amb el PSC. També Boya, en unes declaracions, va insinuar que els aranesos preferirien abans ser una província espanyola que no pas subordinar-se en el si d’una vegueria catalana. També va deixar anar la possibilitat de plantejar una sortida independentista a la crisi. Unes paraules que van provocar desconcert i que van ser matisades de seguida.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.