L’Audiència de Barcelona ha condemnat l’expres anarquista, Amadeu Casellas, i la seva dona, Yamileth B.P, a tres anys de presó per intentar introduir heroïna a la presó de Quatre Camins de la Roca del Vallès. La sentència ha declarat provats els fets del 6 d’abril de 2008, en què l’acusada va sol·licitar veure el seu marit i quan l’agent feia el registre rutinari, la dona es va començar a posar nerviosa i finalment va entregar als agents les dues paperetes de 14,9 grams que portava amagats en el seu cos i que pretenia passar a Casellas.

Segons l’expres, el dia 2 d’abril tenia un permís de sortida i el dia 8 d’abril, li van dir que no podia sortir perquè tenia pendent un processament per un presumpte delicte de tràfic de drogues. Durant el judici que s’ha celebrat aquest dilluns al matí, Casellas ha afirmat que “això va passar a l’exterior” quan ell es trobava “tancat a la presó”, i ha afegit que “s’ho han tret de la màniga”.

El 9 de març Casellas va ser alliberat després de complir 24 anys de presó, acusat de cometre robatoris a entitats bancàries als anys setanta amb la intenció de finançar lluites obreres. Casellas ha afirmat durant el judici que no tornarà a entrar a la presó “ja que em deuen 8 anys, el que m’haurien de fer és un abonament”, en referència als 8 anys de més que ha hagut de complir. Casellas va ser alliberat, després que un jutge unifiqués els expedients de l’antic codi penal i del nou i, un cop fets els còmputs de les penes, conclogués que havia complert 8 anys més de presó.

En els darrers anys, el cas d’Amadeu Casellas ha transcendit a l’opinió pública a través de les diverses vagues de fam que ha protagonitzat contra “l’incompliment de les promeses dels serveis penitenciaris” i per les “males condicions de les presons catalanes”. Durant el seu empresonament, Casellas va comptar amb el suport  de diversos artistes què van demanar el seu alliberament  a través d’una carta a adreçada a la Consellera d’Interior, Montserrat Tura, en la qual s’exposava que Casellas “ja porta més de 23 anys empresonats sense tenir delictes de sang”. Entre els signats hi havia Natxó Tarrés (Gossos), Gerard Quintana, Titot, Manu Chao o Fermín Muguruza, el diputat d’ERC Joan Tardà i l’escriptor Matthew Tree.