Les males relacions entre la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Govern espanyol no són un obstacle perquè les diferents administracions públiques de l'Estat garanteixin, en gran part, la suficiència econòmica de l'Església catòlica. Sense anar més lluny, enguany les administracions aportaran més de 6.000 milions d'euros a l'Església catòlica.

Bona part d'aquests diners (uns 3.500 milions) corresponen al finançament de centres escolars, mentre que uns 600 milions serveixen per pagar els professors de religió. El Concordat de 1979, que regeix les relacions entre el Vaticà i l'Estat espanyol, blinda aquests privilegis per al culte catòlic, mentre que la resta de confessions reben un finançament molt menor.

La declaració de renda permet destinar el 0,7% de l'IRPF a l'Església catòlica, una opció que aporta més de 240 milions a les seves arques. Tot i que s'ha arribat a negociar que la resta de confessions també poguessin beneficiar-se d'aquests diners, de moment tot va a parar a mans catòliques. L'Església també se segueix beneficiant de generoses exempcions fiscals i les ONG catòliques reben un finançament social paral·lel com a organitzacions socials.

A banda de les esmentades aportacions, la CEE, presidida per Antonio Maria Rouco Varela, es beneficiarà de generoses aportacions estatals per afrontar l'organització de la propera Jornada Mundial de la Joventut. L'esdeveniment, que se celebrarà el 2011 i comportarà la presència del papa Benet XVI a Madrid, va ser declarat Bé d'Interès Cultural, un mecanisme que desbloquejarà una autèntica allau d'ajudes públiques. Així, les empreses que financiïn la Jornada tindran exempcions fiscals del 80% i la seguretat, la sanitat, la neteja i la logística de l'acte anirà a càrrec de les administracions. Tot plegat pot comportar una despesa d'uns 25 milions d'euros.