L'expresident del COI i dirigent franquista mor tres dies després d'ingressar a l'Hospital Quirón amb una insuficiència coronària. Durant el seu mandat olímpic es van viure escàndols de corrupció. Militant de la Falange des de jove, va anar ascendint durant la dictadura, on va ocupar nombrosos càrrecs
L'expresident del
Comitè Olímpic Internacional (COI) Juan Antonio Samaranch ha mort aquest dimecres poc després de les 13.00 hores a conseqüència d'una parada cardiorespiratòria. Samaranch, de 89 anys, va ingressar diumenge a l'Hospital Quirón de Barcelona a causa d'una insuficiència coronària aguda. Poc abans del seu traspàs, el director del servei de medicina interna de l'hospital, Esteban Mur, havia confirmat que l'exdirigent esportiu estava en estat de "shock irreversible i en estat crític" i que es preveia un desenllaç "fatal i imminent". La capella ardent es traslladarà al Palau de la Generalitat i l'enterrament es farà dijous després d'una missa solemne a la Catedral de Barcelona.
Tot i que va aconseguir fama mundial a causa de la seva llarga etapa al capdavant del COI, organisme que va presidir des del 1980 al 2001 i del qual encara era president d'honor, el passat polític de Samaranch està molt lluny de ser exemplar. Afiliat a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, va anar ocupant càrrecs cada cop més importants durant el franquisme i mai va renegar del règim dictatorial. La seva carrera política va començar a l'Ajuntament de Barcelona, on va ser regidor d'Esports del 1955 al 1964. També va ser procurador a les Corts franquistes des d'aquell mateix any fins al 1977. President del Comitè Olímpic Espanyol (COE) del 1967 al 1970, també va ser delegat del Plan Nacional de Deportes (1967-73) i president de la Diputació de Barcelona (1973-77), abans de ser ambaixador d'Espanya a la URSS i Mongòlia (1977-80). En aquesta etapa, precisament, aconseguiria mols contactes al bloc comunista que van ser claus per la seva elecció com a president del COI.
Durant el seu mandat al COI va aconseguir portar els jocs a la seva ciutat, Barcelona, el 1992, però també va viure episodis foscos, com el de 1999 a Salt Lake City, quan nombrosos membres de l'organisme es van veure obligats a dimitir com a conseqüència dels suborns que havien rebut per votar per una determinada ciutat com a seu olímpica. Últimament, havia estat assessorant les candidatures de Madrid per als Jocs Olímpics del 2012 i 2016, i a principis d'aquest any, es va reunir amb l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que li va exposar el projecte de la candidatura de Barcelona per als Jocs d'Hivern del 2022.
Fa uns mesos es va posar en marxa una
campanya per demanar la seva dimissió com a president honorífic del COI precisament pel seu passat franquista. El manifest
Per la democràcia i dignitat en l’esport recorda que, “des de la seva fundació l’any 1894, el moviment olímpic -que és l’expressió més acreditada de l’esport mundial organitzat- ha insistit en la necessitat que l’esport sigui una activitat capaç d’estimular els valors ètics i democràtics arreu del món” i que la Carta Olímpica es proposa promoure “una societat pacífica preocupada per la conservació de la dignitat humana”. El web de la iniciativa publica diverses fotografies de Juan Antonio Samaranch amb la camisa blava falangista, fent la salutació feixista o al costat del dictador espanyol Francisco Franco, imatges que acrediten clarament que l’expresident del COI tenia "un passat feixista i de clara col·laboració amb el règim totalitari del General Franco”, fet que fa “del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional”.