Al principi era Ibèria: el tros de terra situat entre els Pirineus i l’estret de Gibraltar, entre la Mediterrània i l’Atlàntic. Amb el pas dels segles, els homes hem anat esquarterant Ibèria, en funció de les fílies i les fòbies, les guerres i les aliances, les invasions i els tractats de pau. Romans, cartaginesos, visigots, musulmans, francs, francesos, anglesos.., han ocupat Ibèria en diverses fases de la història.
L’actual organització política de la península és el pòsit de 2.000 anys de lluita pel poder i pel territori. Avui, Ibèria és la suma de quatre estats (Portugal, Estat espanyol, Andorra i Gibraltar-Regne Unit) i de quatre cultures: galaico-portuguesa, castellana, catalano-valenciana i èuscar. Però ni sempre ha estat així ni ha de ser així pels segles dels segles.
El president Francesc Macià va proclamar, a l’any 1931, l’efímera República Catalana dins de la Federació Ibèrica. El principal sindicat obrer de Catalunya abans de la Guerra Civil, la CNT-FAI, es declarava iberista. El somni del retrobament i la reunificació d’Ibèria ha estat acaronat per molts intel·lectuals i visionaris i ara, gràcies a la Unió Europea, ha esdevingut factible: sempre, és clar, que portuguesos, castellans, catalans i bascos ens poséssim d’acord.
La primera visita oficial que el president de la Generalitat, José Montilla, va fer a l’exterior va ser a Lisboa. Aquest divendres passat, el president portuguès, Aníbal Cavaco Silva, ha visitat la capital de Catalunya. No per fer turisme, sinó per inaugurar, amb el president Montilla, el I Fòrum Ibèric de Barcelona.
Aquesta trobada, celebrada a la Llotja de Mar, ha aplegat representants polítics i empresarials de primera línia per tal de discutir sobre el mercat ibèric de l’energia. En l’actualitat, Portugal i l’Estat espanyol tenen les línies elèctriques totalment interconnectades i el mateix passarà amb les canonades de subministrament de gas. A més, Portugal i l’Estat espanyol són països capdavanters a Europa en el desenvolupament de les energies renovables (eòlica, termosolar i fotovoltaica).
És una utopia el projecte ibèric? Quan els empresaris s’hi posen i parlen de “kilowatts sense fronteres”, la retòrica deixa pas a la contundència del negoci i dels euros. Veurem algun dia la República Confederal Ibèrica? De moment, veure plegats, de tu a tu, els presidents Cavaco Silva i Montilla és una constatació prenyada d’esperança.
La península ibèrica és una enorme plataforma entre Europa-Àfrica i entre Àsia-Amèrica, amb dues façanes: Portugal (Atlàntica) i Catalunya-País Valencià (Mediterrània). En aquest segle XXI hem de tenir les idees clares: Portugal i Catalunya ens complementem i ens necessitem. Tot allò que és bo per Catalunya és bo per Portugal, i viceversa. Ibèria reneix.
