Mireia Alonso
Al sud i al centre d’Europa la tempesta ja ha amainat, però ha deixat molts indrets arrasats i desenes de morts. Desastres meteorològics a part, i salvant les distàncies, a Holanda, la borrasca també és política. Si a Van Rompuy, el nou president de la UE, li va caure una repassada al Parlament Europeu, la darrera setmana de febrer, quan un euroescèptic, el britànic Nigel Farage, va comparar el seu carisma amb el d’un pal de fregar, a Holanda els afers interns procuren arreglar-se més civilitzadament; però, malgrat tot, també provoquen terrabastalls.

La gran coalició, un tripartit de centreesquerra que governava Holanda, amb el primer ministre Jan Peter Balkenende al capdavant, es va esfondrar el 20 de febrer. No han aconseguit un acord per prolongar el compromís militar a l’Afganistan. L’Exèrcit holandès té des del 2006 uns 1.600 soldats a la província d’Oruzgan i se n’havia de retirar aquest any, segons els plans del Govern. L’Aliança Atlàntica, però, li havia demanat mantenir un contingent reduït un any més, per tal de donar un impuls a la guerra afganesa en el marc de l’ofensiva contra els talibans.

Afavorir l’extrema dreta
Sigui com vulgui, una part de la premsa neerlandesa ha criticat els dos partits principals: els cristianodemòcrates (CDA), de Jan Peter Balkenende, i el laborista, el Partit Socialdemòcrata del Treball (PvdA), de Wouter Bos. Els acusen de seguir els propis interessos i de donar ales als xenòfobs del Partit per la Llibertat (PVV), de Geert Wilders. Bos, en canvi, pot afirmar que ha complert la seva promesa electoral de retirar les tropes aquest any de l’Afganistan.

Segons els analistes, la desfeta del Govern podria desembocar en l’auge del PVV en les pròximes eleccions anticipades. Pels sondejos, podrien fins i tot convertir-se en la segona força al Parlament. Com que una nova coalició entre el CDA i el PvdA està gairebé exclosa, la formació d’un nou Executiu amb el PVV sembla més versemblant, un escenari que horroritza molts ciutadans.

També els acusen de no haver analitzat prou les conseqüències i de desfer el Govern en el pitjor moment, en el context de la crisi econòmica. Segons el diari belga De Tijd, els Països Baixos han d’estalviar uns 40.000 milions d’euros de més per tal d’atendre els objectius de reducció del dèficit pressupostari, tal com han promès a la UE. Entre les eleccions anticipades i les negociacions de coalició, les intervencions necessàries no es faran, com a mínim, fins després de l’estiu. Un fet que no anima gaire els mercats ni l’economia local, que espera amb impaciència un gran programa de rellançament. Una teràpia que trigarà a arribar.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.