La secretària d'Estat, «la lloba ferotge disfressada de caputxeta vermella» dels EEUU, en una demostració de prepotència sense limits que gens ha d'envejar a la de la seva antecessora Condoleezza Rice, recentment ha fet greus acusacions i amenaçadors advertiments a països llatinoamericans democràtics com Veneçuela, Bolívia, Brasil, Equador i Nicaragua, tot acusant-los de mantenir relacions amb Iran, l'«Estat terrorista». Aiximateix, ha declarat estar molt preocupada pel rumb polític d'alguns països: «Em preocupa com tornar al camí correcte, aquell en el qual es reconeix que la democràcia no és un assumpte de liders individuals, sinó d'institucions fortes. Els bons liders van i venen». Quanta hipocresia i cinisme!

Quant a Xina, ha manifestat la seva gran preocupació sobre les incipients incursions econòmiques de Xina en el continent americà i va alertar en contra de la possible corrupció associada a aquests negocis. «No tenim problemes que qualsevol país, com Xina, tingui activitats econòmiques, negocis i comerç amb qualsevol altre país», ha dit. «Però volem que els governs llatinoamericans siguin negociadors astuts. No volem veure la corrupció típica, la qual acaba engrossint les fortunes d'uns quants liders i acaba minant la sostenibilitat de l'economia, el medi ambient i els recursos naturals del país». Quina barra!

La frustrada aspirant a presidenta, en to maternal i després de la seva desafortunada ingerència en els assumptes interns de l'Iran i Xina amb l'Amèrica Llatina, intenta presentar els Estats Units com els defensors a ultrança dels recursos econòmics, del medi ambient i de la democràcia de l'Amèrica Llatina. Sense cap dubte, per a fer aquestes irresponsables afirmacions, cal estar mancat del més elemental respecte a la intel·ligència dels pobles llatinoamericans.

Quant a democràcia es refereix, res millor que refrescar-li una mica la memòria històrica a la representant de l'Imperi terrorista i assassí, els governs demòcrates o republicans –tant se val– del qual s'han distingit al llarg de la història, i en nom de la democràcia i la defensa dels drets humans, a envair i saquejar a sang i foc els seus veïns del sud i mitjançant sagnants cops d'estat feixistes-militars enderrocar governs escollits democràticament. Des de Governs nacionalistes i progressistes com el de Joao Goulart (Brasil), el de Jacobo Arbenz (Guatemala), el de Juan Bosch (República Dominicana) o el de Jean Bertrand Aristide (Haití) fins a governs socialistes com el de Salvador Allende (Xile), sense oblidar el recent cop militar a Hondures contra el govern constitucional de Manuel Zelaya, escollit democràticament. Perquè com molt bé afirma Hillary Clinton: «Tornin pel bon camí». És a dir, a la gàvia. A ser colònies ianquis.

Sembla que per a l'Imperi tots aquells que s'atreveixen a mostrar-se lliures, sobirans, democràtics i defensors dels drets humans són automàticament considerats com terroristes o còmplices dels països de l'«Eix del Mal». I com va proclamar l'aleshores president Lyndon Johnson el 1964, «els Estats Units sempre han preferit disposar d'aliats segurs a veïns democràtics». Més clar, impossible.