L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, volia que la ciutat fos candidata a acollir un altre cop els Jocs Olímpics d'estiu. Diversos contactes mantinguts per l'Ajuntament amb el Govern espanyol, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Comitè Olímpic Internacional (COI), però, el van fer desistir de la idea i apostar per aspirar a ser la seu dels Jocs d'hivern de l'any 2022. Hereu va quedar convençut que els Jocs d'hivern permetrian que la candidatura de Barcelona fos una opció guanyadora.

La idea d'optar als Jocs va ser del propi Hereu, que només la va confiar a un nucli molt reduït de persones: Ignasi Cardelús, delegat de Presidència; Carles Martí, primer tinent d'alcalde; Jordi William Carnes, tinent d'alcalde de Promoció Econòmica; i Pere Alcober, delegat d'Esports. Tant el COE com l'executiu Zapatero no volien que Barcelona aspirés als Jocs d'estiu del 2020 fins que Madrid decidís si hi optava. Tenint en compte que Gallardón, alcalde de la capital espanyola, va anunciar que la decisió la prendria el consistori sorgit de les eleccions del 2011, Hereu va decidir que no podia esperar tant de temps.

Posteriorment, des del COI es va recordar que Barcelona va acollir els Jocs el 1992 i que ciutats com Roma, París o Berlín fa més de tres dècades que no acullen l'esdeveniment, tot i que hi han optat en diverses ocasions. Finalment va sorgir la candidatura als Jocs d'hivern, que des dels organismes internacionals també es veu com una manera de promocionar el germà pobre de l'olimpisme.