Un dels motius que expliquen la continuïtat de Jaume Ferrer [a la imatge] com a directiu de l'FC Barcelona després de ser degradat com a vicepresident i de l'escàndol de les auditories de seguretat, l'espionatge encarregat per Joan Oliver, és la creença que això l'eximirà haver d'avalar el 15% del pressupost del club en cas de presentar-se com a candidat a president de l'entitat. Ara bé, això no seria cert segons Román Gómez Ponti, president del Tribunal Català de l'Esport (TCE).

Aquest jurista ha afirmat recentment que cap membre de l'actual junta directiva podria evitar l'aval, de manera que Alfons Godall també hauria d'aportar garanties per cobrir el 15% del pressupost del Barça, una xifra molt considerable que, tenint en compte el pressupost del curs 2009-2010, pujaria a més de 60 milions d'euros. Ni tan sols una candidatura conjunta de Godall i Ferrer i la resta de l'actual junta podria considerar-se directiva de continuïtat i estalviar-se l'aval.

Segons Gómez Ponti, el fet que de la junta electa del 2006 només mantenen el càrrec un nombre reduït de directius fa que sigui de difícil aplicació el concepte de junta de continuïtat. La interpretació de diversos juristes és que aquest concepte només és vàlid si la nova directiva està formada per més de la meitat de la junta anterior, un requisit impossible de complir actualment. Dels 17 directius escollits el 2006, només set (Joan Boix, Alfons Castro, Albert Perrín, Josep Cubells, Jaume Ferrer, Alfons Godall i Rafael Yuste) continuen.

Des del club, però, s'argumenta que per estalviar-se l'aval només cal que el president provingui de l'anterior directiva, de manera que tant Godall com Ferrer s'estalviarien l'aval. Sigui com vulgui, de ben segur que a mesura que s'apropin les eleccions i es confirmin les diverses candidatures el tema de l'aval sortirà a la palestra i pot posar en problemes l'opció continuista. De moment, però, Ferrer ja ha manifestat que ell creu que no hauria d'avalar, però que en tot cas estaria disposat a fer-ho si fos necessari.