El poder polític a Castelló durant els darrers 150 anys està íntimament lligat a la família Fabra. L’actual president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, és un dels polítics més polèmics de l’Estat i la seva peculiar gestió ha generat nombroses sospites de corrupció. Imputat per presumpta falsedat documental per afavorir l’empresa Naranjax, una empresa dedicada a la comercialització de productes fitosanitaris, Fabra s’enfronta a una possible condemna de diversos anys de presó si és declarat culpable, però ni en aquesta situació es planteja abandonar la poltrona i dimitir com a president de la Diputació de Castelló, càrrec que ocupa des del 1991.

El també factòtum del PP a la demarcació, va aprofitar la celebració ahir del ple de la Diputació per recalcar que obviarà la petició de dimissió feta per l’oposició en ple, PSPV i Bloc. “Segueixo igual de tranquil que el primer dia”, va comentar Fabra amb el seu polèmic estil. Francesc Colomer, portaveu del grup socialista, va indicar que si Fabra tingués "sentit de la decència" i després de la petició de dos anys de presó per part de la Fiscalia Anticorrupció pel presumpte delicte de falsificació de document públic "no seguiria en el càrrec". La resposta del PP va ser fulminant i van optar per presentar una moció de reprovació contra Colomer, per atrevir-se a qüestionar el ‘regnat’ de Fabra, fill i nét de presidents de la Diputació de Castelló. Victorino Fabra Gil, oncle rebesavi de Fabra, va ser l’encarregat d’estrenar una dinastia política que s’ha mantingut al poder en aquest territori des de mitjan segle XIX.

Francesc Colomer va demandar la dimissió de Carlos Fabra, assegurant que "continua en el càrrec, desafiant la moral pública i la bona imatge de la província". El portaveu socialista va preguntar a Fabra "quants anys de presó han de demanar-li o de quin delicte l’han d'acusar perquè dimiteixi", així com si li sembla "raonable" aguantar en el càrrec després de la petició d'Anticorrupció "i quan la seva imatge està lligada a una persona acorralada per la Justícia". Fabra, ni es va immutar, i va respondre al portaveu del grup socialista que "no penso abandonar el càrrec i vostè perdrà les eleccions i, després, possiblement el rellevaran".

Fabra va vantar-se del suport electoral, perquè abans de les eleccions generals del 2004 va esclatar el cas Naranjax i quan s’havien de celebrar les autonòmiques i municipals de fa dos anys se’n seguia parlant, però, no obstant això, el PSPV va obtenir un fracàs electoral. Ara hi ha el cas Gürtel i Naranjax encara cueja, però el líder del PP es mostra convençut de la seva invulnerabilitat electoral. Amb el seu polèmic estil, Fabra va dedicar uns quants improperis més a l’oposició. Res sorprenent en un personatge que recentment va prologar un llibre que elogiava el franquisme.