La nevada d’aquest 8 de març ha estat “excepcional”, com ha dit el president Montilla, i, sense dubte, passarà a la història de la memòria popular. Milers de persones han vist trastocada la seva vida durant unes hores, però passada la tempesta la normalitat s’ha anat assolint amb relativa rapidesa i tot acabarà quedant en una anècdota per explicar als néts… o no.

Les greus deficiències produïdes, novament, en el servei de subministrament d’electricitat ens han de menar a una reflexió col·lectiva i en profunditat. Les infraestructures bàsiques del país han resistit relativament bé l’embat d’aquest fort temporal de neu i de vent, però les catenàries dels ferrocarrils i la xarxa d’alta i baixa tensió, en especial a les comarques gironines i de la Catalunya central, han tornat a fallar estrepitosament, sobretot en el primer cas, on tres dies després del temporal les afectacions encara són importants.

A hores d’ara, el principal problema derivat de la nevada rau en el restabliment del subministrament elèctric a més de 20.000 llars i empreses catalanes. Els responsables d’aquesta patètica situació tenen noms i cognoms: Red Eléctrica de España SA (REESA) i Endesa.

REESA i Endesa tenen els seus centres de decisió lluny de Catalunya. A Madrid, en el cas de la primera, i a Roma, en el cas de la segona. Es demostra, i ho hem tornat a patir novament, que la direcció dels serveis públics essencials d’un país no pot ser víctima de les dinàmiques centrípetes inherents al canibalisme polític i econòmic. La gestió de proximitat és una garantia de responsabilitat i de solucions ràpides. Per contra, com més distància hi ha entre els centres de comandament i el territori, els problemes tendeixen a allargar-se i a agreujar-se.

Endesa –després de l’OPA fallida de Gas Natural- és propietat de la multinacional italiana Enel, present a 23 països de quatre continents i que compta 60’8 milions d’abonats. Creieu que Fulvio Conti, conseller delegat d’Enel, ha deixat de dormir perquè 20.000 abonats de Catalunya s’han quedat sense electricitat a causa d’una nevada?

De la mateixa manera que l’educació, la sanitat, la seguretat.., han millorat de manera substancial –amb tots els defectes puntuals que volgueu ressaltar- des que la Generalitat n’ha assumit les competències, aquest principi de proximitat també és vàlid en el cas de la xarxa elèctrica i de la producció i distribució d’electricitat. La mateixa força que ha posat la Generalitat per tal d’obtenir el traspàs de Rodalies o tenir una companyia aèria pròpia (Spanair) caldria que es traslladés a l’àmbit elèctric.

No només amb lleis i decrets. També amb fets tangibles i contundents. Vist el que hem vist i veiem, cal exigir el traspàs de les competències de REESA a Catalunya, creant la Xarxa Elèctrica de Catalunya SA. Aprofitant el desplegament i potenciació de les energies renovables i de cicle combinat, també seria factible la constitució d’una companyia catalana d’electricitat, alternativa al monopoli que exerceix, actualment, Endesa-Enel.

La nevada del 2010 no només ha de quedar en una anècdota. Hi ha lliçons que hem d’assumir i treure’n conseqüències pràctiques de cara al futur.