SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
06/02/2010
Enciclopèdic: la memòria cou
Pep Martí
El 26 de gener de 1939, els franquistes van entrar a Barcelona. La primera entitat privada que va ser ocupada per les tropes feixistes va ser la de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Bona part del seu fons va ser arrossegat pels carrers i cremat a la Rambla. Els seus actuals responsables no tenen constància que a l’arxiu de Salamanca hi hagi documentació seva.
Fundat el 1902 i refundada durant la Transició, l’Enciclopèdic roman actiu i fidel a les seves arrels. Actualment, ocupa un pis del passeig de Sant Joan, damunt d’una altra institució de la Catalunya progressiva, la Biblioteca Arús. Però els de l’Ateneu estan molt queixosos amb les administracions públiques, ja que creuen que no els donen suport. L’entitat té en aquests moments més de 200 socis i la presideix Manuel Aisa. Per ell, el més important és que l’AEP té garantida la continuïtat: «Hi ha molts joves que han dinamitzat la casa. Tenim relleu».
Negociacions en punt mort
L’Enciclopèdic reuneix un fons important. La seva biblioteca aplega més de 25.000 volums, en la seva majoria de temàtica obrerista i llibertària. El conjunt del seu Centre de Documentació Historicosocial reuneix també una part d’hemeroteca i de lligalls que són un material imprescindible per a tot investigador dels moviments socials. Fa anys que Aisa i els seus companys lluiten per recuperar el lloc que els pertoca en la societat catalana.
Fa un any, l’AEP va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereru, i al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en què s’afirmava que l’entitat «no té un espai on desenvolupar-se dignament».
De fet, feia quatre anys que havien engegat converses amb responsables municipals, com ens explica Manel Aisa: «Vam estar parlant amb regidors com Carles Martí i Itziar González, que és avui la regidora de Ciutat Vella. Al març passat, el ple del Districte va acordar que es buscaria un nou local en condicions per a l’Ateneu. Però el cert és que no n’hem tingut més notícies des d’aleshores i les converses estan aturades en aquests moments». Ramon Alberch, cap del sistema d’arxius de Catalunya, va visitar l’AEP i es va comprometre a resoldre la situació, però des d’aleshores no s’ha mogut res.
La seu que tenen actualment pertany al patronat de la Biblioteca Arús i ha quedat desfasada. Anteriorment, havien estat uns quants anys al carrer Montalegre, on ara hi ha el CCCB. D’aquí van passar al passeig de Sant Joan. Però el local és tan sols l’expressió concreta d’una reclamació més de fons. Com assenyala un dels socis, el vicepresident Adolf Castaños, «molt abans que un local, el que reclamem és respecte al que som i al que representem. El que volem és recuperar plenament el nostre lloc en la memòria històrica de Catalunya».
Antoni Castells, membre destacat de l’AEP, explica: «Som persones que no ens limitem a recopilar dades, sinó que duem a terme una gran quantitat d’activitats de tota mena». És veritat. L’Ateneu organitza presentacions de llibres, xerrades, recitals poètics i exposicions, com la que recorre Catalunya de manera itinerant explicant la trajectòria de Ferrer i Guàrdia.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
El 26 de gener de 1939, els franquistes van entrar a Barcelona. La primera entitat privada que va ser ocupada per les tropes feixistes va ser la de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Bona part del seu fons va ser arrossegat pels carrers i cremat a la Rambla. Els seus actuals responsables no tenen constància que a l’arxiu de Salamanca hi hagi documentació seva.
Fundat el 1902 i refundada durant la Transició, l’Enciclopèdic roman actiu i fidel a les seves arrels. Actualment, ocupa un pis del passeig de Sant Joan, damunt d’una altra institució de la Catalunya progressiva, la Biblioteca Arús. Però els de l’Ateneu estan molt queixosos amb les administracions públiques, ja que creuen que no els donen suport. L’entitat té en aquests moments més de 200 socis i la presideix Manuel Aisa. Per ell, el més important és que l’AEP té garantida la continuïtat: «Hi ha molts joves que han dinamitzat la casa. Tenim relleu».
Negociacions en punt mort
L’Enciclopèdic reuneix un fons important. La seva biblioteca aplega més de 25.000 volums, en la seva majoria de temàtica obrerista i llibertària. El conjunt del seu Centre de Documentació Historicosocial reuneix també una part d’hemeroteca i de lligalls que són un material imprescindible per a tot investigador dels moviments socials. Fa anys que Aisa i els seus companys lluiten per recuperar el lloc que els pertoca en la societat catalana.
Fa un any, l’AEP va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereru, i al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en què s’afirmava que l’entitat «no té un espai on desenvolupar-se dignament».
De fet, feia quatre anys que havien engegat converses amb responsables municipals, com ens explica Manel Aisa: «Vam estar parlant amb regidors com Carles Martí i Itziar González, que és avui la regidora de Ciutat Vella. Al març passat, el ple del Districte va acordar que es buscaria un nou local en condicions per a l’Ateneu. Però el cert és que no n’hem tingut més notícies des d’aleshores i les converses estan aturades en aquests moments». Ramon Alberch, cap del sistema d’arxius de Catalunya, va visitar l’AEP i es va comprometre a resoldre la situació, però des d’aleshores no s’ha mogut res.
La seu que tenen actualment pertany al patronat de la Biblioteca Arús i ha quedat desfasada. Anteriorment, havien estat uns quants anys al carrer Montalegre, on ara hi ha el CCCB. D’aquí van passar al passeig de Sant Joan. Però el local és tan sols l’expressió concreta d’una reclamació més de fons. Com assenyala un dels socis, el vicepresident Adolf Castaños, «molt abans que un local, el que reclamem és respecte al que som i al que representem. El que volem és recuperar plenament el nostre lloc en la memòria històrica de Catalunya».
Antoni Castells, membre destacat de l’AEP, explica: «Som persones que no ens limitem a recopilar dades, sinó que duem a terme una gran quantitat d’activitats de tota mena». És veritat. L’Ateneu organitza presentacions de llibres, xerrades, recitals poètics i exposicions, com la que recorre Catalunya de manera itinerant explicant la trajectòria de Ferrer i Guàrdia.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
