NOTÍCIA COMPLETA
08/03/2010
Els sons d’arrel que vénen de València
Ignasi Franch
El 2004, Aljub va debutar en el mercat discogràfic amb Escarbant en la memòria. Després de cinc anys de silenci, en pocs mesos el grup ha editat dos nous treballs: primer, Afluències (en equip amb Krama), i ara, Portes. Els motius d’aquest llarg parèntesi, com gairebé sempre, eren aliens a la voluntat dels partícips: «El disc estava preparat des de feia tres anys, però no vam arribar a un acord amb el segell que ens duia, i tampoc no volíem fer una autoedició. Semblava que el treball no interessava a ningú que ens pogués oferir uns mínims. Però, arran del premi Mediterrània que vam guanyar, ens vam proposar enregistrar un nou disc amb els diners del guardó, i va sorgir l’interès de Picap», declara el multiinstrumentista Joansa Maravilla.
Pot sobtar que la viabilitat d’un projecte depengui de quelcom d’atzarós com un premi, més encara després de la bona rebuda amb què la crítica va acollir el seu primer elapé. Maravilla, però, es mostra resignat, convençut que «vivim en un moment en què la cultura només interessa en l’àmbit comercial. Un projecte que no rendeixi econòmicament no interessa. I nosaltres no donem diners, així que no em sorprenen les dificultats. Al final, tot acaba depenent de la militància dels músics».
‘Folk’ obert i atractiu
Malgrat conrear un estil que és fora del mainstream, Aljub ofereix una escolta agraïda a l’oient ocasional. El grup broda brillants teixits sonors amb un gran ventall d’instruments de corda, realçats per uns treballs rítmics atractius i en alguns moments veritablement dinàmics. A parer del multiinstrumentista, el secret és que «intentem estar molt al corrent de tot el que es fa. Portes és un disc molt més obert en el seu concepte musical que Escarbant en la memòria. Sigui per la influència dels músics amb què treballes, o per allò que escoltes, ha sortit una mica més pop».
Al llibret que acompanya el CD s’explicita l’origen de cadascuna de les peces. Sovint hi ha barreges de materials: s’hi combina una lletra tradicional amb una altra tonada, o s’hi anoten canvis de cadència rítmica. Això evidencia que el treball d’Aljub té molt d’investigació. «Sempre hem partit del treball de camp que ha fet altra gent, i que s’ha recollit en cançoners. L’única excepció és el tema d’Al Tall que versionem, “Flor de marge”», explica.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
El 2004, Aljub va debutar en el mercat discogràfic amb Escarbant en la memòria. Després de cinc anys de silenci, en pocs mesos el grup ha editat dos nous treballs: primer, Afluències (en equip amb Krama), i ara, Portes. Els motius d’aquest llarg parèntesi, com gairebé sempre, eren aliens a la voluntat dels partícips: «El disc estava preparat des de feia tres anys, però no vam arribar a un acord amb el segell que ens duia, i tampoc no volíem fer una autoedició. Semblava que el treball no interessava a ningú que ens pogués oferir uns mínims. Però, arran del premi Mediterrània que vam guanyar, ens vam proposar enregistrar un nou disc amb els diners del guardó, i va sorgir l’interès de Picap», declara el multiinstrumentista Joansa Maravilla.
Pot sobtar que la viabilitat d’un projecte depengui de quelcom d’atzarós com un premi, més encara després de la bona rebuda amb què la crítica va acollir el seu primer elapé. Maravilla, però, es mostra resignat, convençut que «vivim en un moment en què la cultura només interessa en l’àmbit comercial. Un projecte que no rendeixi econòmicament no interessa. I nosaltres no donem diners, així que no em sorprenen les dificultats. Al final, tot acaba depenent de la militància dels músics».
‘Folk’ obert i atractiu
Malgrat conrear un estil que és fora del mainstream, Aljub ofereix una escolta agraïda a l’oient ocasional. El grup broda brillants teixits sonors amb un gran ventall d’instruments de corda, realçats per uns treballs rítmics atractius i en alguns moments veritablement dinàmics. A parer del multiinstrumentista, el secret és que «intentem estar molt al corrent de tot el que es fa. Portes és un disc molt més obert en el seu concepte musical que Escarbant en la memòria. Sigui per la influència dels músics amb què treballes, o per allò que escoltes, ha sortit una mica més pop».
Al llibret que acompanya el CD s’explicita l’origen de cadascuna de les peces. Sovint hi ha barreges de materials: s’hi combina una lletra tradicional amb una altra tonada, o s’hi anoten canvis de cadència rítmica. Això evidencia que el treball d’Aljub té molt d’investigació. «Sempre hem partit del treball de camp que ha fet altra gent, i que s’ha recollit en cançoners. L’única excepció és el tema d’Al Tall que versionem, “Flor de marge”», explica.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
(0 en total)
Últimes notícies de la secció Cultura
