M. F. R.
L'esquerra, amb el Partit Socialista (PS) al capdavant però amb un paper molt important dels ecologistes i del Partit Comunista, té tots els números per imposar-se amb certa comoditat a la dreta, representada per la Unió per un Moviment Popular (UMP) de Sarkozy i el xenòfob Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, en les eleccions regionals franceses que viuran la primera volta aquest diumenge, mentre que la segona es farà el dia 21. El panorama, però, és força més complicat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, que té entre els seus departaments el dels Pirineus Orientals, és a dir, la Catalunya Nord.

Els partits catalans, un cop més, s'hi presenten dividits i, tot i alguna excepció, amb escasses possibilitats d'obtenir representació al Consell Regional, que presideix l'exsocialista George Frêche. Expulsat del PS el 2007 després d'unes declaracions racistes, unes dures crítiques contra l'exministre Laurent Fabius van provocar la reacció de Martine Aubry, primer secretària de la formació. El resultat de tot plegat és que el PS presenta una llista pròpia a la regió amb l'alcaldessa de Montpeller, Hèlene Mandroux, al capdavant i amb una presència destacada de Jacqueline Amiel-Donat, cap de l'oposició a l'Ajuntament de Perpinyà.

Frêche, de la seva banda, lidera una candidatura que té el suport dels secretaris federals del PS als cinc departaments de la regió, entre els que destaca el seu delfí, Christian Bourquin, president del Consell General dels Pirineus Orientals. Els que han donat suport a Frêche, però, han estat expulsats temporalment del partit. La divisió del PS hauria d'afavorir la dreta, però les enquestes apunten que el gran guanyador els comicis serà, un cop més, l'anticatalà Frêche, de 71 anys, qui té tots els números d'endur-se la majoria dels 67 consellers regionals. La llista oficial del PS, en canvi, té unes perspectives molt dolentes i podria, fins i tot, no passar a la segona volta en no superar el 10% dels vots aquest diumenge.

Tres partits catalans, tres candidatures
Pel que fa als tres partits catalans amb estructura al territori, cadascun d'ells dóna suport a una candidatura diferent. CDC, que va néixer el 2006 i va arreplegar bona part del Bloc Català -que en els anterior comicis, celebrats el 2004, va demanar el vot nul-, s'ha aliat amb la llista oficial del PS, encapçalada per Mandroux i Amiel-Donat. El partit presidit per Jordi Vera [a la dreta de la imatge] aporta quatre dels 14 candidats que aporta el departament dels Pirineus Orientals a la llista regionals.

En un primer terme, CDC havia de forma part d'Europa Ecologia (EE), que sí que aplega ERC, però desavinences en la configuració de les llistes ho van impedir i Vera i els seus s'han aliat amb els socialistes. Vera, antic militant de Terra Lliure, considera que la seva aposta no és un "preàmbul" de la sociovergència a la Catalunya sud i que és la millor per defensar "el català i la territorialitat" de la Catalunya del Nord. L'aliança amb el PS, però, fa que no avali l'aposta de la Coalició de Regions i Pobles Solidaris (CRPS), de la qual forma part, com ERC, i que forma part d'Europa Ecologia.

EE va obtenir uns brillants resultats a les eleccions europees en rebre gairebé el 17% dels vots i igualar els resultats dels socialistes. Liderada pels Verds, també compta amb representants de la societat civil i CRPS a nivell estatal. Alícia Ey Nomdedéu és la representant d'ERC a la candidatura, però el principal representant catalanista és l'activista Pere Manzanares [a l'esquerra de la foto], número 8 de la llista a nivell regional. Fundador i director de Ràdio Arrels, Manzanares ha criticat la no presència de CDC a la llista d'EE -que tampoc comptarà amb el Partit Occità-. Vinculat a ICV, la seva presència en una posició destacada ha facilitat que el partit ecosocialista, sense estructura a la Catalunya Nord, s'hagi adherit a la candidatura i hagi participat en la campanya amb la presència del seu vicepresident, Jaume Bosch, en un míting.

Finalment, hi ha Unitat Catalana (UC), partit que forma part de la candidatura de la UMP de Nicolas Sarkozy. La seva representant a la candidatura és Virginie Barre, filla del cantant Jordi Barre. UC va concórrer a les regionals del 2004 en coalició amb ERC i van sumar 5.000 vots, xifra que no els va donar cap opció de passar a la segona volta i obtenir consellers regionals. A la llista de Frêche, hi ha algunes persones que es defineixen com a "catalans", per exemple, Marcel Matheu, alcalde d'Elna (Rosselló).

Demandes diferents
Les opcions escollides pels diversos partits catalans no amaga que els seus programes divergeixen força. EE aposta per l'ecologia, amb menys camions i més trens, i promet la cooperació transfronterera i l'Euroregió. Pere Manzanares defensa mirar alhora a Barcelona i Montpeller, la capital regional. La republicana Alicie Ey Nomdedéu, de la seva banda, considera la defensa de la llengua, el territori i la cultura catalana com a prioritats, però no vol una regió específica per a la Catalunya Nord, sinó "la independència dels Països Catalans". Jordi Vera ja ha abandonat les seves veleïtats independentistes i sí que aposta per la regió pròpia. Barre, de la seva banda, es limita a demanar més autogovern però no concreta més. Sigui com vulgui, George Frêche té tots els números de guanyar els comicis i la presència catalana al Consell Regional pot tornar a ser molt i molt minsa.