Fèlix Millet pot veure com la seva situació es complica si finalment se li imputa un delicte de malversació de fons públics. A qui va ser factòtum del Palau de la Música durant 30 anys se li atribueixen, juntament amb la seva mà dreta a la institució -Jordi Montull- els delictes d'apropiació indeguda i falsedat documental. Un informe dels Mossos d'Esquadra veu indicis per imputar-los per malversació pública, després de documentar que van carregar al Consorci del Palau, que agrupa les institucions públiques que hi aporten fons, obres de manteniment de les cases de Millet i Montull i de la filla d'aquest últim, Gemma.

L'atestat policial, citat per Efe, conclou que el desviament econòmic també va afectar el Consorci. Ara la Fiscalia i el jutge Juli Solaz, que instrueix el cas, hauran de decidir si imputen aquest nou delicte a Millet i a Jordi i Gemma Montull.

L'informe de la policia catalana es basa en les factures aportades pel responsable de l'empresa de manteniment IN2, que demostren que el 2008 va facturar 12.852 euros al Consorci com a treballs de manteniment del Palau, encara que realment corresponien a obres de reforma d'habitatges particulars de Millet i dels altres dos imputats. Aquesta pràctica es va mantenir durant el 2009, ja que Millet i Montull van seguir encarregant a IN2 obres de manteniment de tot tipus, com la reparació d'una caldera de la casa de Gemma Montull.

IN2 va aportar també a la policia mig centenar de factures carregades a la Fundació Palau de la Música per tot tipus d'obres en els habitatges particulars dels imputats, des de la instal·lació de dutxes termoestàtiques, el polit del marbre d'un bany, la reforma d'una barbacoa o el muntatge d'unes persianes elèctriques, fins a la reparació d'una cafetera i un ordinador. Aquesta doble facturació va servir per emmascarar en un parell d'ocasions serveis de manteniment a la casa de Laila, una de les filles de Millet, que amb els fons de la Fundació va reparar un dipòsit d'aigua de la seva casa i un vídeo-porter.

La declaració de l'empresari descriu el procediment utilitzat pels imputats per al desviament de fons en benefici dels seus habitatges particulars: l'interlocutor era sempre Jordi Montull, que a mà alçada anotava en la factura l'entitat a la qual havien de carregar-se les despeses de l'albarà. Posteriorment, amb una creu que marcava en la factura feia saber a l'empresari que en la mateixa no havien de figurar ni el concepte dels treballs realitzats ni el nom dels particulars en els habitatges dels quals s'havien portat a terme.