Finalment, s’han presentat onze municipis com a candidats a acollir voluntàriament el Magatzem Transitori Centralitzat (MTC) de residus radioactius de l’Estat espanyol. La relació d’ajuntaments que han formalitzat la sol·licitud davant el Ministeri d’Indústria és: Albalá (Càceres), Congosto de Valdivia i Lomas de Campos (Palència), Melgar de Arriba i Santervás del Campo (Valladolid), Torrubia (Sòria), Villar de Cañas (Conca), Villar del Pozo (Ciudad Real), Yebra (Guadalajara), Zarra (València) i Ascó (Terres de l’Ebre). Per tant, el ministre Miguel Sebastián té on remenar i triar.
Des de Catalunya, li diem al ministre Sebastián que s’oblidi de nosaltres i que llenci tot seguit a la paperera la candidatura d’Ascó. Tal i com ha aprovat el Parlament de Catalunya i ha refermat el president de la Generalitat –les dues màximes institucions del nostre autogovern-, aquí no volem l’MTC. L’energia nuclear ha estat un molt mal negoci pels catalans, que vam estar a punt de perdre-ho tot amb l’accident de la central Vandellós I, a l’any 1989, i que no parem de patir ensurts amb les dues “cafeteres” que tenim a Ascó. Per acabar-ho d’adobar, en les últimes hores s’ha produït una nova incidència en el sistema de refrigeració de Vandellós II (i van…).
Catalunya diu no a l’energia nuclear per tres raons: perquè és molt perillosa i pot causar estralls infinitament més devastadors que qualsevol altra font d’energia; perquè té la seva raó de ser en l’obtenció de material per a la fabricació d’armament nuclear; i perquè els residus radioactius que generen les centrals nuclears perllonguen la seva vida tòxica durant milers d’anys. Sabent que el munipi que aculli ara l’MTC té tots els números per esdevenir el futur “cementiri” atòmic de l’Estat espanyol “in saeculo saecolorum”, la candidatura d’Ascó –en cas que prosperés- és un “cagarro verinós” que llegarem a les generacions futures (fills, néts, besnéts, rebesnéts…). I això no, de cap manera.
Aquests dies, arran de la polèmica suscitada per l’acord de l’Ajuntament d’Ascó, els pronuclears han volgut defensar el principi de l’autonomia i de la sobirania municipal. Però és evident que l’MTC no afecta només el poble que es postula per acollir-lo. El radi d’influència d’una central nuclear o de l’MTC, en cas que es produís una catàstrofe, abasta un mínim de 200 quilòmetres. Per tant, són molts els ajuntaments de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona que tenen la seva a dir-hi i, òbviament, hi estan rotundament en contra.
Però és que la decisió de l’Ajuntament d’Ascó, secundada per l’Associació de Municipis d’Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), està viciada d’origen. El batlle i els sis regidors que hi han votat a favor –a banda d’estar vinculats laboralment o econòmicament a les centrals atòmiques- estan greument intoxicats i són uns “àtomaddictes”. Aquesta alteració de les facultats mentals, produïda per la ingesta continuada del "verí" propagandístic pronuclear, els inhabilita “de facto” per prendre qualsevol decisió assenyada i responsable. L’alcalde Rafael Vidal i els sis regidors que hi van votar a favor són uns malalts drogodependents “penjats” de l’àtom. Mereixen la meva commiseració i els recomano un urgent tractament de desintoxicació. Viuran més i millor.
