Els somnis de grandesa de la junta directiva de l'FC Barcelona encapçalada per Joan Laporta sembla que s'esvaeixen. La fastuosa i caríssima reforma del Camp Nou encarregada a l'arquitecte britànic Norman Foster [a la imatge] comença a veure's com a inviable des del nucli dur del laportisme. Alfons Godall, el més que probable delfí del president blaugrana de cara a les eleccions de l'any vinent, ha reconegut que potser caldrà buscar un projecte "més econòmic". "Sense vendre difícilment es podrà pagar una reforma d'aquesta magnitud", ha confessat el vicepresident primer de l'entitat en una entrevista a El Mundo Deportivo.

A l'hora de buscar culpables, Godall ho té clar: "Tenim la impressió que l'assumpte amb l'Ajuntament [la requalificació del Miniestadi] s'està allargant més del compte i que les seves exigències comencen a ser abusives". En principi la requalificació del Miniestadi signada entre el consistori encapçalat per Jordi Hereu i el club contempla l'edificació de 1.600 pisos, a banda d'altres equipaments. La directiva blaugrana contemplava ingressar entre 150 i 200 milions d'euros en plusvàlues amb el seu particular pilotasso immobiliari, diners que servirien per pagar la reforma del Camp Nou i per construir un nou Palau Blaugrana.

En l'entrevista, Godall desqualifica el també vicepresident Jaume Ferrer perquè "la seva opció [electoral] no és la continuïtat perquè representa un grup minoritari de la junta. Crec que el nostre grup tindrà més experiència i coneixement del projecte". Així mateix, considera que Sandro Rosell no serà el favorit en les eleccions de la propera primavera, sinó que aquesta condició recaurà en aquella candidatura "que es faci des de l'experiència d'un molt bon funcionament".

Sobre el futur de l'entitat, es mostra molt optimista, ja que veu viable passar d'un pressupost de 400 milions d'euros a un de més de 1.000 en un termini de sis anys, el que durarà el mandat del futur president blaugrana. Així mateix, afirma que "un president no pot ser president de la seva pròpia junta, necessita llibertat per manar". Un clar al·legat en defensa del presidencialisme a ultrança de Laporta.