"Els que van fer l'acció amb prou feines tenien idea de les posicions polítiques de l'Ernest Lluch en relació amb Euskal Herria, ni els articles que escrivia a premsa, i que fins i tot apareixien a Egin. Van fer l'acció perquè van localitzar un exministre i tenien possibilitats de fer-ho", han assegurat els exetarres Urrusolo Sistiaga i Carmen Gisasola. "No hi va haver major reflexió; malgrat que les circumstàncies particulars de Lluch donessin peu a diferents valoracions. Ni sabien quan va ser ministre. Tan sols consideraven que eren objectiu de l'organització els que tenien responsabilitat directa en la repressió a Euskal Herria i l'exministre de Sanitat ho era", han assegurat també en el dossier especial a Euskadi que dedica la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya Capçalera.

Igualment, Sistiaga i Gisasola certifiquen que el fet de ser català no suposa res d'especial entre la militància d'ETA."Malgrat que des de Catalunya, i especialment en sectors independentistes, això sigui difícil d'entendre, la simpatia amb la què des d'allà se segueixen les notícies d'Euskal Herria no té res a veure amb la distància amb la qual es viuen les qüestions d'actualitat a Catalunya entre molts militants d'ETA". I afegeixen "nosaltres som la referència, els que lluitem, allà on han estat capaços de fer lluita armada, és un esquema molt simplista, penós si es vol, al qual es limiten les reflexions en moltíssims casos".

Els exetarres també admeten que sovint els militants d'ETA es mouen a partir d'informació superficial; reconeixen que les amenaces i assassinats a periodistes "no han ajudat en res a la lluita per a l'alliberament del poble basc" i expliquen els problemes de comunicació entre la cúpula i els militants. "El Zutabe, el butlletí intern d'ETA, no el llegíem seriosament ni els mateixos militants. És més aviat un mitjà per mantenir el discurs oficial", han reconegut.

El dossier especial Euskadi s'inicia amb un extens article de l'esdirector d'Egunkaria, Martxelo Otamendi, en el qual el periodista relata el tortuós camí d'aquest diari en èuscar des de la seva fundació en 1990, passant pel seu tancament el 2003, les tortures a què va ser sotmès a mans de la Guàrdia Civil fins la sentència de l'abril passat, quan Otamendi i la resta dels directius van ser absolts de la seva pertinença a ETA. El dossier també compta amb periodistes de renom com Antoni Batista, col·laborador de El Triangle, que reflexiona sobre la percepció catalana del conflicte basc.

T.D.