Defensen que el partit treballi per consolidar una coalició electoral a l'estil de Nafarroa Bai amb formacions que reclamin més autogovern
Sota el nom de
Renovament Republicà, els crítics d'
Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) han creat un corrent intern que demana canvis estratègics en la formació per superar la davallada electoral que ha patit en el darrer cicle electoral. El corrent, que comparteix diversos plantejaments de
Reagrupament.cat, liderat pel ja exmilitant d'ERC Joan Carretero, denuncia la "falta d'autocrítica i de transparència" que pateix ERPV, a banda dels "tics d'autoritarisme" de la direcció, encapçalada per l'exdiputat Agustí Cerdà.
Entre d'altres aspectes, Renovament Republicà defensa "l'aprofundiment de tots els mecanismes de participació democràtica dels militants" i, en aquest sentit, aposta perquè s'implanti l'elecció directa dels candidats, la limitació de mandats, la incompatibilitat dels càrrecs de govern i els de partit i el repartiment de càrrecs. A més a més, consideren necessària la creació de quatre federacions d'ERPV al territori valencià.
Pel que fa a l'estratègia, els membres del col·lectiu crític veuen necessari un canvi en el discurs polític. Per aconseguir-ho, aposten per "ampliar les aliances a plantejaments de més autogovern i llibertat per al País Valencià, i no limitar les coalició a l'horitzó sobiranista". Un dels objectius de Renovament Republicà és que aquesta obertura de mires permeti la creació d'una coalició i marca electoral "per damunt de les sigles de cadascú", a l'estil del BNG o Nafarroa Bai, que permeti concórrer a les eleccions autonòmiques, estatals i europees amb més garanties que actualment. Defensar els valors republicans i reivindicar la justícia social, mediambiental i el municipalisme haurien de ser, també, fonamentals per a una nova ERPV. A més, també aposten per recuperar l'antic emblema d'ERPV i les sigles, deixant de banda l'actual denominació, únicament Esquerra.
ERPV va aconseguir 6.600 vots a les darreres eleccions generals, tot just la meitat dels que va assolir el 2004. Tot i els mals resultats, però, el darrer congrés de la formació, que té cinc regidors, va avalar la continuïtat d'Agustí Cerdà al capdavant de la direcció, amb el 86% dels vots.