El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
NOTÍCIA COMPLETA
15/02/2010
El projecte de Reagrupament entra en via morta
Pep Martí
La crisi de Reagrupament ha obligat un sector de l’independentisme a mirar-se al mirall amb ulls crítics. A mig camí entre la indignació i la vergonya, molts militants de Reagrupament, fins ara acostumats a un discurs molt crític amb els altres, ara tasten la seva pròpia medicina. El terrabastall que va culminar amb la sortida forçada de Jaume Renyer, Albert Pereira, Francesc Abad i Emili Valdero encara fumeja.
A mesura que se saben més coses de la crisi de la formació –que predica la independència i la regeneració democràtica–, creix el desconcert. L’opacitat en les negociacions entre l’exconseller i el president del Barça, Jan Laporta, va ser un aspecte crucial en la ruptura interna. Una part dels associats «reagrupats» veuen amb simpatia la figura de Laporta, però d’altres no. Carretero no va entendre que alguns dels qui li han donat suport en la seva suposada «curta marxa» es van prendre al peu de la lletra l’argument de la regeneració democràtica.
Laporta i Carretero han desmentit que s’haguessin repartit les quatre circumscripcions (Barcelona i Lleida per al president culer, Girona i Tarragona per a l’exconseller), però el preacord ha semblat versemblant a molts associats del Reagrupament. I molts d’ells s’han sentit estafats.
«Jo plego»
La setmana anterior a l’esclat de la crisi a Reagrupament (RCat) va ser molt tensa entre el cercle de seguidors més incondicionals del doctor. Segons fonts properes a RCat, Carretero, emprenyat amb els qui veia com a dissidents, va decidir abandonar la política i tornar a Puigcerdà. Això va provocar desconcert entre els més íntims. «Jo plego», va exclamar. Segons les mateixes fonts, fins i tot va trucar a Jan Laporta per fer-li saber la seva decisió.
Finalment, van ser Rut Carandell i Sandra Lomas les qui van aconseguir convèncer el líder de plantar cara als quatre díscols i demanar-los la renúncia. El president del Barça devia flipar davant la corrua de notícies contradictòries que van generar els militants «reagrupats».
La militància, desanimada
Malgrat l’esforç dels incondicionals de Carretero per apagar el foc que el seu líder va encendre, el desànim és màxim en els rengles dels reagrupats. A més, els quatre damnificats amb les maneres de fer del metge de Puigcerdà no han restat muts. Si ja en el primer moment un d’ells, Jaume Renyer, va qualificar l’estil del líder de Reagrupament de més propi de república bananera que de democràcia nòrdica, ara ha estat un altre qui ha entrat a sac contra Joan Carretero.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
La crisi de Reagrupament ha obligat un sector de l’independentisme a mirar-se al mirall amb ulls crítics. A mig camí entre la indignació i la vergonya, molts militants de Reagrupament, fins ara acostumats a un discurs molt crític amb els altres, ara tasten la seva pròpia medicina. El terrabastall que va culminar amb la sortida forçada de Jaume Renyer, Albert Pereira, Francesc Abad i Emili Valdero encara fumeja.
A mesura que se saben més coses de la crisi de la formació –que predica la independència i la regeneració democràtica–, creix el desconcert. L’opacitat en les negociacions entre l’exconseller i el president del Barça, Jan Laporta, va ser un aspecte crucial en la ruptura interna. Una part dels associats «reagrupats» veuen amb simpatia la figura de Laporta, però d’altres no. Carretero no va entendre que alguns dels qui li han donat suport en la seva suposada «curta marxa» es van prendre al peu de la lletra l’argument de la regeneració democràtica.
Laporta i Carretero han desmentit que s’haguessin repartit les quatre circumscripcions (Barcelona i Lleida per al president culer, Girona i Tarragona per a l’exconseller), però el preacord ha semblat versemblant a molts associats del Reagrupament. I molts d’ells s’han sentit estafats.
«Jo plego»
La setmana anterior a l’esclat de la crisi a Reagrupament (RCat) va ser molt tensa entre el cercle de seguidors més incondicionals del doctor. Segons fonts properes a RCat, Carretero, emprenyat amb els qui veia com a dissidents, va decidir abandonar la política i tornar a Puigcerdà. Això va provocar desconcert entre els més íntims. «Jo plego», va exclamar. Segons les mateixes fonts, fins i tot va trucar a Jan Laporta per fer-li saber la seva decisió.
Finalment, van ser Rut Carandell i Sandra Lomas les qui van aconseguir convèncer el líder de plantar cara als quatre díscols i demanar-los la renúncia. El president del Barça devia flipar davant la corrua de notícies contradictòries que van generar els militants «reagrupats».
La militància, desanimada
Malgrat l’esforç dels incondicionals de Carretero per apagar el foc que el seu líder va encendre, el desànim és màxim en els rengles dels reagrupats. A més, els quatre damnificats amb les maneres de fer del metge de Puigcerdà no han restat muts. Si ja en el primer moment un d’ells, Jaume Renyer, va qualificar l’estil del líder de Reagrupament de més propi de república bananera que de democràcia nòrdica, ara ha estat un altre qui ha entrat a sac contra Joan Carretero.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
(7 en total)
El que és una vergonya és aquest article!, està ple de falsedats i esta fet amb molt mala llet. Pep Martí, ja es nota ja que estas disposat al que sigui per fer creure a la gent que Reagrupament esta mort. Doncs em sembla que et sortirà el tir per la culata, malgrat els catalans com tu, Catalunya serà Independent i Reagrupament continuarà lluitant al costat de tots els catalans demòcrates que volen un futur més digne i just per al nostre poble.
Ciutadà JRR, la vola la pots comprar al mateix Reagrupament si hi passes una temporada i pares l'orella i et llegeixes els articles del Web des del primer dia.
També et diré que el que dic no es cap secret per a ningú i, endemés, que l'únic mercat possible de vots de Reagrupament és a l'extema dreta tant per l'espai electoral que li resta com pel producte i els estirabots d'un cabdill superb i visceral.
Et voldria demanar la botiga on vas comprar el diccionari que encara no s'ha publicat o el diccionari d'anacronismes que utilitzes.
Gràcies
No ès per menys. Fot fora els que volen llistes obertes... la democracia comença al mateix partit per molt que en siguis el fundador...
En Carretero i els seus incondicionals ja negociaven les cadires amb determinats personatges dretans abans, fins i tot ,de crear l'Associació.
La transversalitat pregonada es forjava de la dreta a l'extrema dreta i la pregonada regeneració democràtica i la meritocràcia defensada per Carretero abastava només als seus servils fidels de la cúpula. Una altra qüestió important era la indifinició ideològica que era conseqüència, segons Carreters i Carandells de la transversalitat. En conseqüència, tot posicionament polític, al marge de l'independentisme, quedava a l'albir dels futurs caps i de les futures circumstancies, ...
Xavier C P: Molt bó, l'anàlisi. Dona'm, si et plau, l'adreça de la botiga on vas comprar la bola per saber el futur... O va ser cosa de la "auija"?
Caram quin tuf mes podrit que se sent de les vostres opinions...S'acabarien les subvencions a El Triangle, oi, si els socialistes perden la poltrona??
De fet, aquest "Triangle" és vàlid per demostrar amb evidències fins on arriba la manipulació repugnant i la mentida reiterativa que practiquen una colla que tenen la barra de dir-se periodistes.
Al·lucinant, el deliri absolut, un cas d'estudi clínic... és impossible imaginar com fabriquen aquesta gran cagarada d'articles.... feu-vos-ho mirar xiquets... que per sort ja no podeu enredar a ningú.
Notícies relacionades
Últimes notícies de la secció Poders
