Guillermo Fernández Vara, president d'Extremadura i màxim dirigent del PSOE en aquest territori, ha donat la seva opinió sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. En un article a El Periódico, Fernández Vara comença assegurant que ha defensat "que el dret a la salut o a l’educació, entre altres, que tenen un extremeny, un gallec, un basc o un català no el tenen per aquesta condició, sinó per ser espanyols, ja que és la Constitució la que els el reconeix".

En el text, acaba defensant la permanència del terme nació a l'Estatut de Catalunya, perquè molta gent del Principat té aquest sentiment i, els sentiments, tot i que no donen més drets sí que són importants i no es poden mesurar. El president autonòmic exposa que hi ha molts extremenys que també són catalans i "uns quants se senten només espanyols, alguns, només catalans, i una gran majoria, catalans i espanyols".

"Segurament, si el preàmbul o el text de l’Estatut parlessin de com senten i se senten, dels sentiments profundament arrelats i no de si s’és o no s’és, ningú podria jutjar-ho o interpretar-ho, perquè ningú té capacitat per fer-ho", afegeix, per subratllar tot seguit: "¿Hi ha lloc en la definició per al sentiment que Catalunya pot ser una nació dins d’una nació més gran que és Espanya? Si ens limitéssim al significat que la paraula té, no hauria de ser cap problema per a ningú."

També es pregunta "¿què va significar la inclusió dels termes nacionalitats i regions a l’article 2 de la Constitució? Si es volia expressar que només hi havia regions, ¿per què s’havia d’incloure al costat d’aquesta paraula, amb una conjunció copulativa, la de nacionalitats? ¿I què significa nacionalitat?. Per tot plegat conclou que "del que es tractava al pacte constitucional era que tots els pobles d’Espanya es poguessin veure i trobar a l’Espanya de les Autonomies, i sentir-s’hi reflectits i part del tot. És, com deia al principi, no tant un problema de jutjar la història, sinó els sentiments de la gent."