Quan els liberals i els centristes van tancar, contra rellotge, unes llistes electorals un mes abans de les eleccions de l’abril del 2009, es va dir que aquell invent, la Coalició Reformista, s’acabaria consolidant en un sol partit. Des d’aleshores han canviat moltes coses, però la indefinició i la improvisació que caracteritzen el centredreta andorrà es mantenen constants. Fa més d’un any que les urnes van donar als reformistes la dolça derrota d’11 consellers després de 14 anys de Govern i el més calent encara és a l’aigüera. Fa mesos que els liberals i els centristes van posar en marxa un procés de fusió de les respectives formacions –el Partit Liberal d’Andorra i Nou Centre, formació hereva del Centre Demòcrata Andorrà i del Partit Demòcrata–, un procés que ara s’ha vist abruptament aturat.

I és que el PLA vol continuar sent el PLA i no es vol dissoldre. Ser el degà dels partits andorrans –és previ fins i tot a la Constitució, ja que va ser fundat el 1992– i haver acumulat tres lustres de majories inapel·lables a la Casa de la Vall són, per a alguns, elements suficients per mantenir una sigla a peu i a cavall. Després de mesos de reunions per decidir com s’efectuaria la dissolució del PLA per integrar-se al nounat Partit Reformista d’Andorra (PRA), els liberals han decidit que el procés queda aturat, que el PLA es manté i que qui vulgui posar en marxa alguna cosa nova ho faci pel seu compte i risc.

Què ha canviat?
La pregunta és òbvia: si havien d’acabar decidint que tot seguiria igual: per què van iniciar el procés de dissolució? Doncs perquè durant aquests mesos també s’han produït canvis en els equilibris de poder al si del centredreta. La Coalició Reformista sempre va tenir dos pols clars: d’una banda, els sectors més recalcitrants del PLA que es negaven taxativament a dissoldre el partit i que desconfiaven de la via reformista.

* Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.