Joan Laporta ha estat citat aquest dimecres a les 9.30 hores en el Jutjat d'Instrucció número 38 de Barcelona a un acte de conciliació amb l'advocat Oriol Giralt per una sèrie d'acusacions difamatòries contra el promotor de la moció de censura de l'estiu del 2008. En el llibre Joan Laporta, passió absoluta, d’Anton M. Espadaler, es recullen unes declaracions del president del Barça en què afirma que Oriol Giralt havia reclamat al club una important suma de diners per una sèrie de serveis jurídics realitzats. L’impulsor de la moció de censura ho nega i està disposat a querellar-se contra el president i l’autor del llibre si no rectifiquen.

Des del TRIANGLE volem reproduir, pel seu interès, el que diu Joan Laporta, en la pàgina 110 del llibre d’Anton M. Espadaler: “Amb aquest Giralt tinc una peculiar història prèvia. Un any abans o dos, el fill d'un metge amic del meu pare em va demanar de rebre un advocat, amb qui formava despatx, que tenia una proposta molt interessant per fer-me. Em va insistir tant que els vaig rebre. Era en Giralt, que em va presentar un foli amb quatre idees per declarar el Barça entitat d’utilitat pública. Una idea que nosaltres així que vam entrar ja havíem considerat amb els fiscalistes dels serveis jurídics, per si podíem sortir abans de l’estat de disbauxa econòmica que havíem trobat. I ho vam descartar de seguida. De manera que li vaig donar les gràcies i li vaig dir que la idea no ens interessava perquè no ens feia cap servei. I li vaig tornar el paper. Però ell va insistir que ens el quedéssim, i jo el vaig donar al cap de l’assessoria jurídica, Oriol Ràfols, perquè el guardés, ja que no servia per a res. I així li ho va comunicar. Tanmateix, al cap d’uns dies, l’Oriol Giralt va proposar al Barça una minuta de 150.000 euros, en cas que la proposta tirés endavant. Si no, la minuta era de 6.960 euros, en concepte d’assessorament. Jo em vaig quedar astorat. Vaig telefonar al fill de l’amic del meu pare per dir-li que havia abusat de la meva confiança i de l’amabilitat del meu pare, i que allò no tenia ni cap ni peus. El Giralt va enviar cartes al club reclamant el pagament dels gairebé 7.000 euors, i com que no li vam fer cap cas va presentar una demanda al jutjat de primera instància núm. 47. Però era evident que ningú de la Junta, ningú, no havia encarregat cap feina a l’Oriol Giralt, i menys sobre un tema que ja havíem resolt i estava tancat I barrta. Al final, per no embolicar la troca i no fer aparèixer el nom del Barça en un litigi, vam acabar pagant 3.000 euors. I encara remugava”.

Oriol Giralt assegura que Anton M. Espadaler ha explicat que el contingut de la seva obra és una “transcripció literal” d'aquestes converses mantingudes amb Joan Laporta i agrega, segons explica en el web elpelikano.es, que “es diuen coses falses i malicioses”. Giralt considera “essencial” saber si les afirmacions del llibre són realment resultat de la transcripció literal per a, posteriorment, emprendre accions jurídiques pertinents. “L'acte de conciliació és única i exclusivament contra Laporta. Ha de respondre a les preguntes que li faran. L'acció jurídica posterior, en funció del que digui Laporta, anirà cap a un costat o cap a l'altre. Si Laporta no es presenta no tindré més remei que presentar una demanda contra els dos”, explica Giralt.