El Jutjat Civil núm. 4 de Lleida va iniciar el judici sobre les obres de l’art sacre del Museu de Lleida amb les dependències plenes de premsa i de representants de la societat civil. El gros de la vista eren les proves testificals de les tres parts i les conclusions dels advocats. Per ordre de declaració, hi van intervenir Antoni Agelet, vicari judicial del bisbat de Lleida; Pedro Escartín Celaya, vicari general del bisbat de Barbastre; Núria Oliva, presidenta de l’associació actora, els Amics del Museu de Lleida, i mossèn Jesús Tarragona, exdirector i conservador del Museu de Lleida.

Agelet va deixar palès que mai no hi havia hagut reivindicacions d’aquest patrimoni, per part aragonesa, abans de la segregació de les parròquies de la Franja iniciada el 1995. Amb referència al decret del nunci Lajos Kada, va matisar que «les peces s’haurien de lliurar a Barbastre si Lleida no provés la seva propietat, cosa que estem fent avui aquí», i davant la insistència de l’advocat de Barbastre, Hipólito Gómez de las Roces, en el fet que Lleida no és propietari sinó dipositari, Agelet va aclarir que tots els documents en poder del bisbat de Lleida sobre les obres litigades recullen la propietat lleidatana, mai la condició de dipositari. De fet, pel que fa a altres peces d’art que sí que té el Museu de Lleida en dipòsit i que també provenen de parròquies d’Aragó, el bisbat de Lleida ha informat el de Barbastre que «pot recollir-les quan vulgui i Barbastre no hi ha mostrat cap interès, responent que «les volien totes o cap».

De la seva banda, Escartín, interpel·lat pels dos advocats lleidatans, va afirmar que no coneixia el tractament jurídic de la usucapió a Catalunya, que els documents del bisbe Messeguer, acreditatius de la propietat de Lleida, no tenen cap rellevància, i que el bisbat no podia quedar-se peces que eren de les parròquies. Aquesta darrera afirmació va permetre a l’advocat del bisbat de Lleida, Javier Gonzalo, preguntar que si, segons Escartín, les parròquies tenien personalitat jurídica, com era que no eren elles les que reclamaven el patrimoni i, en segon terme, que on es pensaven exposar aquestes peces litigades: a les parròquies o al bisbat de Barbastre. Escartín no va respondre’n cap.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.