Aquest dissabte, 21 de novembre, a la Plaça de Sant Jaume, a les sis de la tarda, un nombre –encara indeterminat- de ciutadans i ciutadanes es manifesten. La convocatòria va lligada a un manifest contra la corrupció i la impunitat que ha estat subscrit per un reguitzell d’associacions, ateneus, assemblees, federacions, col.lectius, entitats... és a dir, per bona part de la societat civil del tot el pais. Molt probablement ja l’heu trobat a la vostra bústia de correu electrònic, donat que aquest tipus d’escrits i crides a la mobilització, com és normal, és així com es passen. Amb el “Passa-ho” final que els fa bellugar -almenys, via internet.

El manifest fa una crida a “impulsar reformes en el funcionament de les institucions i les polítiques públiques que evitin que els fets [cas Millet, cas Pretòria, etc.] es tornin a repetir”. L’Assemblea pel Dret a l’Habitatge – VdeVivenda també s’hi adhereix al manifest. Tot i que reivindiquem, des del primer moment, al 2006, l’aplicació de mesures estructurals, i això significa alguna cosa bastant més enllà de reformes. Tot i que som conscients que una part petita, però amb representativat, de les entitats sotasignants, també van subscriure fa vint-i-cinc mesos el Pacte Nacional de l’Habitatge, el qual continuem veient no nomès massa tou i d’aparador sino de fet, també contemporitzador amb bona part dels comportaments polítics que generen corrupció. Tot i axí, tanmateix, no volem deixar de recolzar un text que, amès d’assenyalar amb contundència les arrels del problema, encerta plenament en la resposta que ha de donar la societat catalana : la mobilització popular en defensa del bé públic. En la defensa, doncs, de la res publica. En la defensa, per tant, dels drets socials, econòmics i culturals, com ara el Dret a l’Habitatge.

Dies després de començar a moure’s el Manifest, un altre text, titulat ‘Rodaran xoriços’, s’ha escampat també com l’oli, per la xarxa, amb el seu “passa-ho”, a partir d’un blog ‘ad hoc’ i amb la mateixa finalitat: fer que el dissabte 21 la plaça central de la política catalana estigui plena a vessar, i s’expressi amb força el sentiment d’indignació i de rebuig als corruptes i als corruptors de la cosa pública. Aquest text segon, a l’ombra del primer, afegeix caliu i rauxa al seny propi, més seriós, del Manifest. No acumula sotasignants però sens dubte anima a participar en la reivindicació de manera directa, pressencial, més enllà de clics de reenviament des de l’ordinador. En resum, són dos crides ben diferents, però el crit al cel –i als mitjans que l’han de recollir- és, de fet, el mateix.

Els polítics d’un govern d’esquerres haurien de valorar positivament que el poble exigeixi al carrer noves polítiques progressistes, i també -quan toca, i ara toca- polítiques més radicals, en el sentit propi, profund, de ser radicals; polítiques, per tant, que no convisquin amb la corrupció ni la tolerin. Potser soc massa crèdul però vull creure que a les administracions catalanes hi ha un nombre -també indeterminat, és clar- de professionals que no volen veure’s al mateix sac que els que han xoriçat o ho continuen fent. La concentració del dissabte 21 és contra el mal govern, contra el desgovern i contra la corrupció dels que governen amb moviments sota taula de diners públics. Els batecs de la vida i de la voluntat ciutadana han de donar-se molt més enllà de les diades de ‘festa democràtica’ amb les urnes. Cal que es sentin, i fort, a cada instant que cal que es sentin ben forts. Som-hi, doncs, totes i tots: “Dissabte a les sis a Sant Jaume. Passa-ho”.