El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
20/03/2010
Díaz Ferrán va intentar quedar-se Iberia
Rafa Gómez Parra
El tàndem G$G, Gerardo Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual, va néixer a l’esclat de la cultura del pelotazo –quan l’exministre d’Economia Carlos Solchaga presumia que a Espanya qualsevol podia fer-se ric en un no res– i de les bones sinergies entre empresaris amb pocs escrúpols i governants disposats a privatitzar les concessions administratives –llicències de vol, viatges per carretera, rutes turístiques...– com no s’han conegut en cap altre país del món. Espanya es va convertir, de cop i volta, en la Meca del capitalisme. Aquests dos empresaris, ara a la vora del col·lapse financer, van aprofitar l’onada de privatitzacions per quedar-se Viajes Marsans, gràcies a la qual cosa van aconseguir arribar a la categoria de grans patrons.
Però l’enlairament definitiu del grup de G$G va ser la concessió d’una línia aèria: Spanair, on ells van posar la llicència aconseguida en el Ministeri de Foment, i la companyia escandinava SAS, els avions i la infraestructura. Spanair era una companyia de vols xàrter que va créixer portant alemanys a les Balears, però la qual Pascual va alimentar amb la intenció final de «menjar-se» Iberia quan el seu amic Rafael Arias Salgado, aleshores ministre de Foment, va decidir privatitzar-la.
El pla consistia a implantar vols de Spanair en gairebé totes les capitals de província espanyoles –encoratjat per la construcció d’aeroports privats, com el de Ciudad Real, avui en la ruïna– i estar en condicions d’entrar en el capital d’Iberia per convertir Pascual en el seu president, amb l’ajuda del Govern d’Aznar. El pla preveia també que Spanair s’instal·lés a la nova terminal de l’aeroport de
Madrid, relegant Iberia a les instal·lacions antigues, fet que hauria estat el principi de la fi de la companyia de bandera espanyola. A això es va sumar l’aznarada de regalar a G$G Aerolíneas Argentinas quan Iberia no podia mantenir-la més a causa dels forats econòmics, de la crisi argentina i de l’oposició dels Estats Units, que volien que fos American Airlines la que es quedés els vols al con sud iberoamericà.
Pascual i Díaz Ferrán es van quedar Aerolíneas i 750 milions de dòlars que els va donar el Govern d’Aznar, teòricament per pagar els deutes i començar des de zero. Però el que van fer els dos empresaris va ser quedar-se una gran part dels diners, no pagar els deutes i muntar una nova línia aèria, Air Comet, aprofitant el tancament d’Air Madrid, una altra de les concessions d’al·luvió que va donar Rafael Arias Salgado.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
El tàndem G$G, Gerardo Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual, va néixer a l’esclat de la cultura del pelotazo –quan l’exministre d’Economia Carlos Solchaga presumia que a Espanya qualsevol podia fer-se ric en un no res– i de les bones sinergies entre empresaris amb pocs escrúpols i governants disposats a privatitzar les concessions administratives –llicències de vol, viatges per carretera, rutes turístiques...– com no s’han conegut en cap altre país del món. Espanya es va convertir, de cop i volta, en la Meca del capitalisme. Aquests dos empresaris, ara a la vora del col·lapse financer, van aprofitar l’onada de privatitzacions per quedar-se Viajes Marsans, gràcies a la qual cosa van aconseguir arribar a la categoria de grans patrons.
Però l’enlairament definitiu del grup de G$G va ser la concessió d’una línia aèria: Spanair, on ells van posar la llicència aconseguida en el Ministeri de Foment, i la companyia escandinava SAS, els avions i la infraestructura. Spanair era una companyia de vols xàrter que va créixer portant alemanys a les Balears, però la qual Pascual va alimentar amb la intenció final de «menjar-se» Iberia quan el seu amic Rafael Arias Salgado, aleshores ministre de Foment, va decidir privatitzar-la.
El pla consistia a implantar vols de Spanair en gairebé totes les capitals de província espanyoles –encoratjat per la construcció d’aeroports privats, com el de Ciudad Real, avui en la ruïna– i estar en condicions d’entrar en el capital d’Iberia per convertir Pascual en el seu president, amb l’ajuda del Govern d’Aznar. El pla preveia també que Spanair s’instal·lés a la nova terminal de l’aeroport de
Madrid, relegant Iberia a les instal·lacions antigues, fet que hauria estat el principi de la fi de la companyia de bandera espanyola. A això es va sumar l’aznarada de regalar a G$G Aerolíneas Argentinas quan Iberia no podia mantenir-la més a causa dels forats econòmics, de la crisi argentina i de l’oposició dels Estats Units, que volien que fos American Airlines la que es quedés els vols al con sud iberoamericà.
Pascual i Díaz Ferrán es van quedar Aerolíneas i 750 milions de dòlars que els va donar el Govern d’Aznar, teòricament per pagar els deutes i començar des de zero. Però el que van fer els dos empresaris va ser quedar-se una gran part dels diners, no pagar els deutes i muntar una nova línia aèria, Air Comet, aprofitant el tancament d’Air Madrid, una altra de les concessions d’al·luvió que va donar Rafael Arias Salgado.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
