NOTÍCIA COMPLETA
27/01/2010
Crisi, Economia i Amor
Fa uns dies vaig participar en un auster i alhora ric banquet amb dones emprenedores i professionals. Verdures selectes; aprenentatge i complicitat; llenguado amb salsa de cítrics; escolta i reciprocitat i, per acabar un semifred de maduixes al couli de natilla, tot organitzat per ASODAME, (Associació de Dones Emprenedores) -versió catalana de la mundial organització de dones professionals i emprenedores (Business and Professional Women-BPW)- que per cert va decantar als EUA el vot per Obama.
Aquesta associació fundada als anys 1930 gaudeix d'estatut consultor a l'ONU i precisament a finals de febrer assistirà a Nova York a la 54 reunió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW), organisme del Comitè Econòmic i Social (ECOSOC) de les Nacions Unides,. A més de la sana dieta del menú, vam gaudir del condiment espiritual de l'anomenada “Emperadriu de la restauració”, Rosa M ª Esteva que compartia taula amb nosaltres. No necessita aquesta dama propaganda des de cap ploma ja que el seu grup Tragaluz i els més de 13 restaurants, un hotel i altres projectes venidors estan superant la crisi amb escreix.
De les crisis aquesta dona sàvia en coneix, ja que va ser degut a una difícil situació personal i familiar, que no va tenir més remei que obrir-se camí, posar-se mans -o millor dit cassoles- a l'obra i ja que coneixia l'ofici d'alimentar moltes boques, amb uns quants plats més i quatre números ben fets, per què no guanyar-se la vida? I així, amb molta humilitat i honestedat, a cops d'intuïció, anticipació i visió, aquesta princesa dels fogons, -premiada internacionalment-, va anar construint el seu castell culinari. I avui ens ha revelat la seva recepta. No de cuina ja que aquestes mai es confessen, sinó la seva recepta d'empresa.
I em ve al cap tot això de l'economia sostenible i la cerca d'un altre model productiu per a no només sortir de la crisi, sinó sobretot, desitjo, per no tornar a caure-hi. Els ingredients principals de la Rosa, no són financers, ni especulatius, ja que va rebutjar amb fortalesa propostes suculentes d’entitats basades només en l'ambició pels diners; així com ofertes molt temptadores d'una cadena multinacional prou coneguda i criticada d'hamburgueses, o refusant també el milionari esquer de posar escurabutxaques als seus bars de mossegades. No, Rosa Esteva no es va vendre la seva ànima al diable del capital. Les seves paraules sorgien de la dolçor i passió pel seu ofici, i, explicant-nos entre mos i glop escenes de la seva biografia empresarial, no es referia a estratègies ni objectius, sinó a adjectius i adverbis emocionals, ètics i estètics que naixien d'una subjectivitat viva i creadora: "Si ho fas amb afecte ..." ho va repetir fins a la sacietat ... "Si ho fas amb amor ...". Una ment financera tradicional es posaria a riure front a aquesta estratègia competitiva basada en la dimensió sensible.
Recentment s'han trobat evidències d'augment de la competitivitat i la innovació a través de la gestió de la rendibilitat i el lideratge femenins a les empreses; indicadors d'èxit financer, ingressos sostinguts i un millor acompliment de les organitzacions amb la diversitat de gènere corporativa, així com una clara correlació entre el lideratge femení i la rendibilitat en més de 13 000 empreses finlandeses. Un altre punt a destacar és el menor percentatge de fallida econòmica i l'augment dels ingressos per càpita a les regions amb menor bretxa de gènere. Sortosament en el nostre context, la Cambra de Comerç de Catalunya acaba de fundar l'Observatori Dona / Empresa / Economia per promoure la recerca sobre aquest tema. Per tant no és solament el-que-es-fa de l’economia, sinó el-que-no-es-fa -on menys és mes- i sobre això ens parlava de la seva obsessió per no créixer desmesuradament, malgrat no es guany tant i poder aturar l’excés... i és per tant en el-com-es-fa, on trobariem algunes claus de la nova economia sostenible i jo afegeixo, economia de la cura.
Les noves empreses no han de ser solament un espai del capital, -en paraules de la feminista italiana Antonia de Vita-, sinó un lloc d'intercanvi, de fer coincidir necessitats i desitjos, amb una dimensió d’amabilitat econòmica i de retorn social. Rosa M ª Esteva, després d’explicar-nos també els seus projectes solidaris i de cooperació internacional en marxa, seguí insistint, en la “seva filosofia” : una manera de ser i fer empresa professional des del reconeixement de l'altre com a persona; des de la cura, responsabilitat i respecte pels seus treballadors; des de l’autoregulació de la cobdícia; tot desafiant la crisi amb una empreneduria sensible ...
... gràcies Rosa Esteva per aquest tast d’empresa amb l’aroma de l’ amor.
Aquesta associació fundada als anys 1930 gaudeix d'estatut consultor a l'ONU i precisament a finals de febrer assistirà a Nova York a la 54 reunió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW), organisme del Comitè Econòmic i Social (ECOSOC) de les Nacions Unides,. A més de la sana dieta del menú, vam gaudir del condiment espiritual de l'anomenada “Emperadriu de la restauració”, Rosa M ª Esteva que compartia taula amb nosaltres. No necessita aquesta dama propaganda des de cap ploma ja que el seu grup Tragaluz i els més de 13 restaurants, un hotel i altres projectes venidors estan superant la crisi amb escreix.
De les crisis aquesta dona sàvia en coneix, ja que va ser degut a una difícil situació personal i familiar, que no va tenir més remei que obrir-se camí, posar-se mans -o millor dit cassoles- a l'obra i ja que coneixia l'ofici d'alimentar moltes boques, amb uns quants plats més i quatre números ben fets, per què no guanyar-se la vida? I així, amb molta humilitat i honestedat, a cops d'intuïció, anticipació i visió, aquesta princesa dels fogons, -premiada internacionalment-, va anar construint el seu castell culinari. I avui ens ha revelat la seva recepta. No de cuina ja que aquestes mai es confessen, sinó la seva recepta d'empresa.
I em ve al cap tot això de l'economia sostenible i la cerca d'un altre model productiu per a no només sortir de la crisi, sinó sobretot, desitjo, per no tornar a caure-hi. Els ingredients principals de la Rosa, no són financers, ni especulatius, ja que va rebutjar amb fortalesa propostes suculentes d’entitats basades només en l'ambició pels diners; així com ofertes molt temptadores d'una cadena multinacional prou coneguda i criticada d'hamburgueses, o refusant també el milionari esquer de posar escurabutxaques als seus bars de mossegades. No, Rosa Esteva no es va vendre la seva ànima al diable del capital. Les seves paraules sorgien de la dolçor i passió pel seu ofici, i, explicant-nos entre mos i glop escenes de la seva biografia empresarial, no es referia a estratègies ni objectius, sinó a adjectius i adverbis emocionals, ètics i estètics que naixien d'una subjectivitat viva i creadora: "Si ho fas amb afecte ..." ho va repetir fins a la sacietat ... "Si ho fas amb amor ...". Una ment financera tradicional es posaria a riure front a aquesta estratègia competitiva basada en la dimensió sensible.
Recentment s'han trobat evidències d'augment de la competitivitat i la innovació a través de la gestió de la rendibilitat i el lideratge femenins a les empreses; indicadors d'èxit financer, ingressos sostinguts i un millor acompliment de les organitzacions amb la diversitat de gènere corporativa, així com una clara correlació entre el lideratge femení i la rendibilitat en més de 13 000 empreses finlandeses. Un altre punt a destacar és el menor percentatge de fallida econòmica i l'augment dels ingressos per càpita a les regions amb menor bretxa de gènere. Sortosament en el nostre context, la Cambra de Comerç de Catalunya acaba de fundar l'Observatori Dona / Empresa / Economia per promoure la recerca sobre aquest tema. Per tant no és solament el-que-es-fa de l’economia, sinó el-que-no-es-fa -on menys és mes- i sobre això ens parlava de la seva obsessió per no créixer desmesuradament, malgrat no es guany tant i poder aturar l’excés... i és per tant en el-com-es-fa, on trobariem algunes claus de la nova economia sostenible i jo afegeixo, economia de la cura.
Les noves empreses no han de ser solament un espai del capital, -en paraules de la feminista italiana Antonia de Vita-, sinó un lloc d'intercanvi, de fer coincidir necessitats i desitjos, amb una dimensió d’amabilitat econòmica i de retorn social. Rosa M ª Esteva, després d’explicar-nos també els seus projectes solidaris i de cooperació internacional en marxa, seguí insistint, en la “seva filosofia” : una manera de ser i fer empresa professional des del reconeixement de l'altre com a persona; des de la cura, responsabilitat i respecte pels seus treballadors; des de l’autoregulació de la cobdícia; tot desafiant la crisi amb una empreneduria sensible ...
... gràcies Rosa Esteva per aquest tast d’empresa amb l’aroma de l’ amor.
(5 en total)
Me ha gustado el artículo, veo como a partir de diferentes ingredientes que muestran otra forma más relacional de estar en la empresa y antes la crisis, se pone en el centro el amor que vivimos en las relaciones, y una mirada que nace del pensamiento y sentir de las mujeres, que sin duda como dice la autora "nace una subjetividad viva y creadora."
Genial el discurs, jo afegiria, a tenor -que diuen els castellans, de la crisi, i seguint els estudis que hem fet plegades, que la sortida de la crisi ens ha de dur a un nou equilibri, diferent del que partíem i que contempla aquests requisits d'amor incorporat, respecte al medi del qual nosaltres en som elements i petits sistemes.
Només amb una mirada generosa i de cura la terra, la nostra estimada terra, sobreviurà a la la voràgine depredadora.
Molt bónic l'article... Sols he trobat a mancar el fet que ser un porc empresari-explotador no és una condició exclusivament masculina (pregunta-ho a la Tatcher, per exemple). Les dones ara tenen una doble opressió: la de les feines de casa i les de fora. I per ser "competitives" potser no fan falta tantes organitzacions i "observatoris", mers invents per xupar subvencions i fer viatjes i sopars amb diners d'altris ...que aquests/es sí que treballen! D'acord en que els millors cuiners son "elles" (malgrat que es vagi perdent el costum de cuinar entre les dones, potser massa atrafegades en treballar fora de casa). Atentament.
El comentari de JRR és un clar exemple de la situació en la que estem ara.
1. Ningú diu que un empresari hagi de ser un "porc explotador" però tampoc que una dona no pugui ser "empresaria". És clar, cal mirar una mica més enllà per adonar-se'n de les realitats individuals i no caure en estereotips que no fan cap favor al futur que deixem a la nostra descendència.
2. També cal dir que la major part de les vegades els sopars i viatges d'aquest tipus són de "paganini" personal de gent que està compromesa en fer evidents i visibles aquestes realitats a gent com JRR. De les subvencions ja en podriem parlar a banda i seria un tema a debatre, però les iniciatives privades no es fan amb els diners dels altres.
3. Potser no caldria que les dones tinguéssin la doble pressió si les feines de casa es compartíssin.
4. I m'ha fet gràcia això que diu de que les dones són les que millor cuinen, quan tots podriem anomenar 10 cuiners de renom internacional, i en aquesta llista potser només hi hauria una dona...
1: Jo no dic que qualsevol empresari sigui un "porc explotador", dic que hi han homes i dones que PODEN ser "porcs empresaris-explotadors" (així, tot junt). 2: Les iniciatives privades quan són subvencionades per governs o organitzacions supranacionals financiades per diner públic, deixen de ser "iniciatives privades" o ONGs. 3: Si tinguessim, tots -dones i homes-, horaris més compatibles amb la "vida familiar", potser es podria compartir una mica les feines de casa, però no em negaras que treballar per un salari no és una forma d'explotació, sias dona o home. 5: És el què he vist a casa dels meus pares, parents i amics: les dones cuinen millor que els homes, excepcions a part. No tindran renom internacional ni fama, però són qui posan les garrofes a taula amb pressupostos, a vegades, ben minsos. Si per cuiners millors del mon et refereixes a Ferran Adrià i cia, millor no parlar-ne: el què fan no alimenta ni nodreix.
Últimes notícies de la secció Opinió
