El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
19/06/2010
Calzada, un quadre dantesc a Caixa de Girona
Diversos antics consellers i alts càrrecs s’han beneficiat de préstecs o han facturat serveis per a l’entitat –començant pel mateix expresident, que hi va vendre obres d’art–, incompatibilitats prohibides per la Llei de caixes catalana
El consell d’administració de Caixa de Girona aprovarà aquest dilluns, si res no surt del guió, el Pla d’integració a La Caixa, que la direcció de l’entitat barcelonina ja va beneir fa alguns dies. S’acabarà d’aquesta manera un serial en què la caixa gironina ha aparegut en tots els sudokus que s’han plantejat entorn de les fusions de caixes d’estalvis del país: primer es va dir que es fusionaria amb les caixes Catalunya i Tarragona (entitats que, com la gironina, estan controlades per les respectives diputacions) i després es va esborrar de l’entente amb Sabadell, Terrassa i Manlleu (Unnim) quan tot ja semblava dat i beneït i ho havia aprovat el consell d’administració, que més endavant se’n va desdir.
La vella guàrdia de Caixa de Girona, el nucli de consellers, membres de l’assemblea i del patronat de la Fundació que es manté afí a l’expresident Arcadi Calzada –rellevat al juny de l’any passat per Manel Serra després de 14 anys de poder absolut a l’entitat–, s’ha entossudit a defensar la continuïtat en solitari de l’entitat, una hipòtesi suïcida tenint en compte la conjuntura financera que aboca les caixes a fusionar-se o morir i que el mateix Departament d’Economia no ha validat el Pla de viabilitat que fa uns quants mesos va presentar Caixa de Girona.
Per què, aquest enrocament? Segons la versió oficial, perquè un emblema de les comarques gironines perdrà la seva personalitat diluït en qualsevol altre escenari corporatiu. Però hi ha una versió oficiosa, no tan políticament correcta, segons la qual, quan Caixa de Girona perdi la marca i la personalitat jurídica, una representació selecta de crème gironina es quedarà sense una plataforma de negocis privilegiada de la qual ha gaudit durant anys en règim gairebé de barra lliure.
Que en l’època de Calzada –exalcalde convergent d’Olot i exvicepresident del Parlament– el nucli dur de l’entitat financera feia i desfeia a plaer, saltant-se els més elementals mecanismes de control i de bones pràctiques, ha estat una ombra de sospita que sempre ha planat al damunt de Caixa de Girona. Fa anys els jutjats gironins es van omplir de denúncies sobre activitats fraudulentes contra els principals administradors de l’entitat, activades per l’acció en solitari d’un membre del consell d’administració –i alhora treballador i membre del comitè d’empresa– Ricard Mues. Tots aquells afers –tracte de favor a consellers i familiars, coneguts i saludats; crèdits a mansalva a patums gironines; tràfic d’informació privilegiada en operacions urbanístiques, concessió de préstecs a empresaris insolvents…– van acabar llanguint en els jutjats i molt pocs mitjans de comunicació (amb l’excepció d’EL TRIANGLE) se’n van fer ressò. En el seu dia, i parlem de l’any 2005 (vegeu l’edició 757), el promotor d’aquelles denúncies es va adreçar a la Direcció General de Política Financera de la Generalitat per tal que obrís un expedient als gestors de Caixa de Girona davant les sospites d’irregularitats, però la Generalitat se’n va desentendre argumentant que es tractava tan sols de denúncies i no de fets provats.
* Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
La vella guàrdia de Caixa de Girona, el nucli de consellers, membres de l’assemblea i del patronat de la Fundació que es manté afí a l’expresident Arcadi Calzada –rellevat al juny de l’any passat per Manel Serra després de 14 anys de poder absolut a l’entitat–, s’ha entossudit a defensar la continuïtat en solitari de l’entitat, una hipòtesi suïcida tenint en compte la conjuntura financera que aboca les caixes a fusionar-se o morir i que el mateix Departament d’Economia no ha validat el Pla de viabilitat que fa uns quants mesos va presentar Caixa de Girona.
Per què, aquest enrocament? Segons la versió oficial, perquè un emblema de les comarques gironines perdrà la seva personalitat diluït en qualsevol altre escenari corporatiu. Però hi ha una versió oficiosa, no tan políticament correcta, segons la qual, quan Caixa de Girona perdi la marca i la personalitat jurídica, una representació selecta de crème gironina es quedarà sense una plataforma de negocis privilegiada de la qual ha gaudit durant anys en règim gairebé de barra lliure.
Que en l’època de Calzada –exalcalde convergent d’Olot i exvicepresident del Parlament– el nucli dur de l’entitat financera feia i desfeia a plaer, saltant-se els més elementals mecanismes de control i de bones pràctiques, ha estat una ombra de sospita que sempre ha planat al damunt de Caixa de Girona. Fa anys els jutjats gironins es van omplir de denúncies sobre activitats fraudulentes contra els principals administradors de l’entitat, activades per l’acció en solitari d’un membre del consell d’administració –i alhora treballador i membre del comitè d’empresa– Ricard Mues. Tots aquells afers –tracte de favor a consellers i familiars, coneguts i saludats; crèdits a mansalva a patums gironines; tràfic d’informació privilegiada en operacions urbanístiques, concessió de préstecs a empresaris insolvents…– van acabar llanguint en els jutjats i molt pocs mitjans de comunicació (amb l’excepció d’EL TRIANGLE) se’n van fer ressò. En el seu dia, i parlem de l’any 2005 (vegeu l’edició 757), el promotor d’aquelles denúncies es va adreçar a la Direcció General de Política Financera de la Generalitat per tal que obrís un expedient als gestors de Caixa de Girona davant les sospites d’irregularitats, però la Generalitat se’n va desentendre argumentant que es tractava tan sols de denúncies i no de fets provats.
* Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
