L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciat aquest dimecres en una roda de premsa celebrada al Museu Olímpic de Barcelona la intenció de la ciutat de liderar una candidatura olímpica per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2022. Barcelona, que ja va acollir els Jocs d'estiu del 1992, vol convertir-se en la primera ciutat capaç d'organitzar les dues versions dels Jocs, i per això comptarà amb la col·laboració de diferents estacions d'esquí dels Pirineus. La candidatura s'ha de presentar oficialment el 2013 i el principal rival a superar és Munic. A més, hi ha altres ciutats aspirants de Nova Zelanda, Romania o Canadà.

"Barcelona vol tornar a reviure el somni olímpic", ha dit Hereu, per qui la ciutat "té moltes possibilitats" d'aconseguir la candidatura ja que "està preparada i té experiència". Els Jocs Olímpics d'Hivern duren uns 15 dies i compten amb la participació d'uns 2.500 esportistes provinents d'uns 80 països, que competirien en 15 disciplines. Mentre que la capital catalana acolliria les cerimònies d'inauguració i clausura de la cita i els esports que es facin sota cobert, estacions d'esquí com La Masella o la Molina -que van acollir proves de la Copa del Món l'any passat- o alguna d'Andorra serien les seus de les proves a l'aire lliure.  

Barcelona i el seu alcalde volen aprofitar el canvi de filosofia que ha viscut el Comitè Olímpic Internacional (COI) per intentar ser novament ciutat olímpica d'aquí a 12 anys. Les últimes edicions dels Jocs d'Hivern, des de Nagano-1998 fins a Torí-2006, passant per Salt Lake City-2002 i la pròxima, que començarà a Vancouver (Canadà) el mes que ve, han seguit la pauta d'agafar com a punt d'ancoratge una gran ciutat, amb molta població i ben comunicada, per albergar-hi els esports de gel i les cerimònies, mentre que els esports de neu se celebren en serralades situades a entre una i dues hores en cotxe.

Barcelona vol liderar ara uns Jocs en què els Pirineus, amb les estacions de la Cerdanya (la Molina i Masella), tindran un gran protagonisme. Tampoc es descarta que algunes proves vagin a Andorra. En principi, els Jocs d'Hivern Barcelona-Pirineus no podran comptar amb les estacions més allunyades de la ciutat, com les de la Vall d’Aran. Les pretensions olímpiques de Barcelona xocaran, sens dubte, amb altres projectes ja existents com el de Saragossa, Osca i Jaca, amb el suport del Govern d'Aragó, que ja han anunciat la seva precandidatura per als mateixos Jocs d'Hivern del 2022, cosa que provocarà una lluita intestina al Comitè Olímpic Espanyol (COE), que s'haurà de decantar en unes primàries per una de les dues candidatures.

Tant l'alcalde de Jaca com el de Saragossa han lamentat la iniciativa catalana. De fet, la candidatura aragonesa ha optat en sis ocasions a organitzar els Jocs. L'expresident català Pasqual Maragall ha defensat una candidatura conjunta de Barcelona i Jaca. Segons ell, celebrar les competicions als Pirineus i posar el nom de Barcelona "té molta força", però ha destacat que la població aragonesa està situada a la mateixa serralada.

Reaccions
Des del Govern català, el president Montilla ha titllat de "magnífica iniciativa" la candidatura de Barcelona als Jocs d'Hivern. Segons el president, caldrà la complicitat de tot el país per aconseguir un "objectiu tan ambiciós". El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha manifestat que la celebració dels Jocs obriria "una perspectiva nova per la prolongació del desdoblament de la C-16 entre Berga i Bagà, per la continuïtat de les obres de la C-14 o per la millora dels accessos a la Vall d'Aran". Des del Comitè Olímpic Espanyol (COE), el seu president, Alejandro Blanco, també veu "positiu" l'anunci d'Hereu i ha destacat que la ciutat catalana compta amb l'aval "de la gran capacitat organitzativa" demostrada a Barcelona 1992.

El president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, s'ha mostrat molest amb Jordi Hereu perquè "ni la Generalitat, ni els ajuntaments del Pirineu no en sabien res" de les intencions d'anunciar la candidatura olímpica i ha reclamat "consens amb tot el país" si es vol tenir un bon resultat. A més, assegura que és una proposta "a corre cuita" i que "s'hi produeix una gran contradicció amb la defensa d'un model de desenvolupament sostenible" tant pel que fa als desplaçaments que es produiran com pel model d'urbanització i d'energia que suposarà.