Àlex Romaguera
Amb un clar i expeditiu Catalan town votes for independence from Spain (Un poble català vota per independentizar-se d’Espanya), The New York Times dedicava una àmplia informació a la consulta d’Arenys de Munt del diumenge passat, 13 de setembre. No menys eloqüent que la reacció d’un canal de televisió alemany present al municipi maresmenc, que en la seva crònica es referia així a la voluntat expressada pels catalans: Katalanischer ort gegen Spanien (El poble català vota contra Espanya).

L’efecte dominó
La consulta sobre la independència ha posat tothom davant del mirall. De manera sorprenent, partits, institucions i col·lectius socials s’han trobat després de l’estiu amb l’obligació de pronunciar-se arran de l’impacte que ha generat la controvertida iniciativa municipal.

Mentre el PSC l’ha menyspreat restant-li qualsevol valor polític i ICV ha intentat esquivar el debat per no oposar-s’hi obertament, el PP s’ha dedicat a hissar la bandera de la por i del trencament d’Espanya, alhora que ERC i Convergència Democràtica han mogut fitxa amb l’objectiu de capitalitzar els rèdits que se’n puguin desprendre, tenint en compte la proximitat de les eleccions autonòmiques, previstes per a la tardor vinent, i de les municipals convocades per a mitjan 2011. I així com els republicans han cridat els seus càrrecs a promoure consultes similars, Convergència ha encarregat a Àngel Colom i altres membres del sector sobiranista a definir una estratègia que no allunyi el partit de la necessària «centralitat».

Tan gran ha sigut el cop d’efecte, que la crisi econòmica i la polèmica per la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut han quedat parcialment esvaïdes a causa de l’èxtasi d’una jornada que, segons la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), «tanca una etapa i n’enceta una que cal aprofitar». D’aquesta manera s’expressa la secretària i nova portaveu de l’entitat, Elisenda Romeu, per qui els esdeveniments d’Arenys de Munt «obren una escletxa per avançar unitàriament cap a la independència nacional».

Per encarrilar aquesta estratègia, la PDD ha instat el conjunt de les formacions polítiques i la societat civil catalana a «treballar de manera conjunta per passar de l’autonomia a la sobirania».

Així ho va acordar la junta reunida la setmana passada, d’acord amb els contactes que manté amb la resta d’entitats convocants de la manifestació celebrada l’11 de setembre amb el lema «Som una nació, volem un Estat propi». En particular, amb la plataforma Sobirania i Progrés, amb Catalunya Estat Lliure i amb el col·lectiu Deumil.cat, responsable de la reeixida marxa que va tenir lloc a la ciutat de Brussel·les el 15 de març passat.

Amb aquesta perspectiva, les entitats es trobaran aviat amb representants de la plataforma d’electes Decidim.cat, formada per uns 1.300 alcaldes i regidors de tots els partits de l’arc parlamentari dels Països Catalans favorables al dret a decidir i que, a propòsit de la iniciativa d’Arenys de Munt, pensa aixoplugar consultes independentistes en els 440 municipis on hi té representants, sempre promogudes per entitats o associacions locals de les respectives poblacions.

En el marc d’aquesta trobada, les plataformes i Decidim.cat pensen ultimar una estratègia unitària que, segons Romeu, «farà avançar el poble català cap a l’autodeterminació de manera cívica i democràtica».

Un dels pilars d’aquest full de ruta serà la data d’una consulta simultània al màxim d’ajuntaments, que Decidim.cat aprovarà en assemblea el 3 d’octubre i que, segons les entitats sobiranistes, podria fixar-se pel proper 13 de desembre. De moment, alguns consistoris ja s’han avançat a l’hora d’aprovar mocions per realitzar-la en aquesta data.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.