Sandro RosellCandidat a la presidència de l’FC Barcelona
"Volem esbrinar a on han anat els diners dels terrenys de Viladecans"
Vicepresident esportiu des de l’any 2003 fins al 2005, quan va dimitir per estar en desacord amb la gestió poc transparent del president, Joan Laporta. Encapçala la candidatura «Tots som el Barça»
Mario Ruiz
Johan Cruyff diu de vostè que, si va marxar, per què vol tornar?
És molt curiós que sigui precisament ell qui faci aquesta reflexió, oi? Miri, vull ser president perquè em fa il·lusió ajudar l’FC Barcelona, el club que més estimo. Crec, sincerament, que podem millorar les coses que funcionen i fer que funcionin les que no ho fan ara. El nostre repte, el d’una candidatura formada per 18 companys amb molta experiència i professionalment molt preparats, és el d’aconseguir excel·lència esportiva per seguir guanyant, seny institucional i estabilitat econòmica.
I creu que podrà aconseguir tot això si guanya les eleccions. No té por de trobar-se la caixa buida?
Aquest és el problema. La memòria oficial del club diu que el deute brut del Barça és de 489 milions d’euros. Una xifra que ha augmentat fins als 600 milions pels fitxatges de David Villa, de Txigrinski i d’Ibrahimovic. L’única recepta possible per frenar aquesta sagnia és reduir despeses. En primer lloc, s’ha de reduir d’aquest pou sense fons que són les despeses diverses. És a dir, els diners que no afecten l’explotació ordinària, aquestes despeses que jo qualifico d’alegres, i de les quals podem prescindir. Per alguna raó que desconec hem passat, en molt pocs anys, de 30 a 75 milions en aquest capítol. Veurem, si guanyem, en què s’estan gastant.
És a dir, que aixecaran catifes.
Aquesta és una expressió que no m’agrada. Jo prefereixo dir que farem tres auditories: una d’econòmica, una de legal i una de laboral. Volem veure, per exemple, quin tipus d’acords s’han signat. Per exemple, és una contradicció portar la publicitat de l’UNICEF a la samarreta i tenir acords amb un país tirà, segons l’ONU, com és l’Uzbekistan, que, a més, apareix a la llista de l’organització Transparència Internacional com el setè país més corrupte del món, per darrere del Txad, de l’Iraq, del Sudan, de Myanmar, de l’Afganistan i de Somàlia. No ho podem consentir.
Ara que parlem de moralitat, deixi’m que torni a Johan Cruyff. És ètic que el president d’honor del Barça cobri 3 milions d’euros de Mediapro, l’operador televisiu del mateix club?
La veritat és que hauria de tenir més informació sobre aquest tema; però, evidentment, no és ètic que el president, el president d’honor o qualsevol membre de la junta directiva del club tingui negocis relacionats amb el Barça.
Per cert, què passarà amb el càrrec de Johan Cruyff. Es portarà el seu nomenament davant de l’assemblea com marquen els Estatuts del club?
Efectivament. Nomenar un president d’honor no és una decisió menor i, si nosaltres guanyem i el soci ens ho demana, es posarà a debat i es farà el que el soci decideixi perquè és el propietari i el responsable final del nostre club i és el qui té potestat per prendre decisions d’aquest estil. A més, aquest tema, curiosament, no és ni legal ni il·legal: és, simplement, alegal perquè no estava establert en els Estatuts del club; per tant, primer cal posar la legalitat al corrent i després ha de decidir el soci.
Retirarà vostè les dues medalles d’honor que el club, forçat per la situació política, va concedir al dictador Francisco Franco els anys 1971 i 1974 o farà com Laporta, que, tot i presumir de catalanitat, no va tenir el valor de fer-ho?
Ho farem. Que ningú no dubti de la nostra catalanitat. Si el soci ens ho demana, que estic convençut que ho farà, portarem aquesta proposta a l’assemblea. I, com que les nostres assemblees sí que seran participatives perquè es faran al setembre o a l’octubre en un dia de partit oficial, doncs es votarà i s’acceptarà, com en tota democràcia, el que digui la majoria. Si l’assemblea vota que se li treguin les medalles, ho farem.
Utilitzarà vostè el club per promocionar-se políticament?
No, mai. Estic absolutament en contra de la politització del Barça. El nostre club té uns valors propis com són la solidaritat o la cultura de l’esforç, que són dins el catalanisme, però que el Barça sigui utilitzat com una plataforma per fer política i com a promoció personal em sembla molt malament. Hi estic absolutament en contra. De fet, si nosaltres guanyem, la política sortirà immediatament del club perquè el nostre és un Barça plural i transversal.
*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.