Pep Martí
Com veu la situació de l’independentisme després de la crisi a Reagrupament?
Sobre el que ha passat, és difícil pronunciar-se perquè no sabem exactament com han anat les coses i, a més, tampoc no té importància. El problema de l’independentisme en aquest moment és que, quan des del punt de vista social es troba en un moment excel·lent –cada cop hi ha un sector més important que veu que la independència és l’única sortida pel país–, hi ha una divisió interna molt considerable. Ens falta una personalitat indiscutible com va ser Francesc Macià respecte al nacionalisme d’esquerres.

Què tenia Macià que ara no veu en cap dirigent?
Macià duia 20 anys de trajectòria política. No era un home de teoria. Tampoc no va ser un gran parlamentari, però havia demostrat coherència i, sobretot, tenia una cosa que és rara en els polítics, tenia una puresa d’esperit que arrossegava la gent.

Un sector de l’independentisme sospira per l’entrada de Joan Laporta en la vida política. Creu que reuneix les condicions?
No ho sé. Ha estat un gran president del Barça, però això no garanteix ni de bon tros que pugui ser un bon president de Catalunya. Els polítics necessiten acumular experiència i aprendre al llarg d’una carrera política. En democràcies més sòlides, mirem el cas de França, es comença en nivells més baixos, normalment a nivell municipal, i es va pujant en jerarquia, i un esdevé diputat, després potser ministre... Un salt de cop no solament és rar, sinó que en molts casos és gairebé impossible. L’aparició de Laporta en l’escena política és positiva perquè, que una figura així es declari independentista, cal valorar-ho. L’efecte que pugui tenir ja es veurà.

Una altra crisi que ha esclatat ha vingut provocada per unes paraules del conseller Ernest Maragall.
És positiu que una figura del PSC hagi tingut el coratge de fer un diagnòstic lúcid de la situació a Catalunya, que va més enllà de la desafecció respecte a Espanya. Ernest Maragall ha demostrat competència com a conseller i coratge en les seves declaracions. Que l’hagin fet rectificar no significa gran cosa. No disminueix la importància del que ha dit.

No té una mica de maragallada?
Sí, però a vegades alguna maragallada és necessària perquè estem en una situació massa encarcarada. Un cop de pedra a la bassa és convenient a vegades.

L’oferiment de la direcció de CiU al Govern de Rodríguez Zapatero davant la crisi, com la valora?
Crec que aquesta proposta de pacte d’Estat és una nova demostració que un gran sector de CiU continua sempre pensant que el sentit d’Estat és el sentit de l’Estat espanyol. I continua sacrificant Catalunya als interessos espanyols. El principal error de Jordi Pujol en els seus anys de Govern va ser aquest afany d’assegurar la governabilitat de l’Estat i una certa imatge d’Espanya a l’exterior. S’ha fet passar l’interès espanyol sobre el de Catalunya. Aquest nacionalisme és un nacionalisme d’estar per casa.

I quina política hauria de fer el nacionalisme català a Madrid?
Un nacionalista català ha de considerar l’Estat espanyol com el seu enemic polític i ha de partir de la base que, tret d’ocasions comptades, el que és bo per a Espanya és dolent per a Catalunya.


*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.