Àlex Romaguera
Els segrestos de cooperants a Mauritània i les accions dels pirates somalis, a què obeeixen?
Són reaccions a la humiliació que perceben determinats sectors dels països empobrits. En el cas dels pesquers de Somàlia, és la resposta al saqueig d’Occident al peix de les seves costes. De la impotència que senten, alguns actuen amb la idea de foragitar aquest enemic que, després de devorar les existències del Mediterrani, s’apropa a les seves aigües per quedar-se l’aliment que els dóna per viure. Precisament, se’ls diu guardacostes perquè tenen la missió de protegir-lo. La hipocresia és quan les forces d’aquí demanen a l’Exèrcit que hi posi remei, en lloc d’analitzar les causes per les quals aquella gent es troba en pèssimes condicions.

Es cau en l’error d’ignorar l’origen d’aquests incidents?
Ja fa anys que la historiografia va analitzar com la irrupció del nacionalsocialisme a Alemanya o la victòria comunista a la Unió Soviètica estava en el fet que el capitalisme havia estrangulat les respectives poblacions. Si aleshores aquests ideals van arrossegar una societat fastiguejada, ara la història es repeteix. El capitalisme ha maltractat tant les comunitats que és fàcil l’esclat d’una reacció.

Al-Qaida n’és un exemple?
És un moviment nascut amb una estructura descentralitzada que també s’envolta de la crítica al model de globalització actual. No podem compartir les seves directrius, òbviament, però d’alguna manera respon a l’arrencada de dignitat que provoquen els Estats Units, Europa i les transnacionals en les seves comunitats.

En el llibre Anticooperación, analitzeu diverses interferències negatives en l’ajut internacional. N’hi ha de més pernicioses que d’altres?
Depèn de cada context i d’on es produeixen les intervencions, ja que poden ser militars, comercials, culturals, econòmiques o d’altra índole al mateix temps. A la pel·lícula El malson de Darwin, per exemple, es descriu com la població del voltant del llac Victòria pateix interferències en graus de responsabilitats compartides arran de la introducció del mero. Això altera l’equilibri de l’ecosistema; alguns autòctons fan negoci a partir de l’explotació dels seus conciutadans, mentre que els governs europeus donen una almoina en forma de cooperació, treuen el peix a preu regalat i canvien armament sense reparar, amb els efectes negatius que això genera. Com en el llac Victòria, en altres indrets del Sud també conflueixen voluntats que propicien l’espoli i la pobresa de la població.

No cal una guerra?
Hi ha èpoques en què la dominació se centra en la violència armada i altres en què passa com a El malson de Darwin. Depèn del que dicti l’Administració nord-americana. Bush es va decantar per la militarització de l’Iraq, de l’Afganistan o de Somàlia, mentre que Obama opta per un comerç que, tot i ser pacífic, continua amb els mateixos paràmetres; és a dir, manté l’explotació i altera la vida de les comunitats.

*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.