Àlex Romaguera
Egunkaria no té res a veure amb ETA. Això ja ho sabia el jutge Garzón el 2001 quan va desestimar el cas per falta de proves. I també Juan del Olmo, però el 9 de febrer del 2003 el nou inquilí de l’Audiència Nacional, empès pel clima repressiu de l’últim govern de José María Aznar i un afany de protagonisme gens dissimulat, va destapar la caixa dels trons en ordenar per sorpresa el tancament del diari basc –i l’empresonament dels seus màxims responsables– perquè considerava que actuava al servei de l’organització armada.

D’un dia per l’altre, més de 50 treballadors es quedaven sense feina, les instal·lacions eren precintades i cinc dels administradors, entre els quals el director Martxelo Otamendi [a la imatge], passaven als calabossos de l’Audiència Nacional un autèntic calvari en mans de la Guàrdia Civil. D’aquell episodi, que va arrencar una forta indignació a Euskadi, n’ha quedat un agre record i moltes sensacions entre els afectats, com ara que «volien escarmentar el poble basc», afirma Otamendi. De les imputacions, en canvi, res de res.

Cap de les 600 pàgines del sumari demostren el suposat finançament que Egunkaria destinava a ETA, aspecte sobre el qual es basava l’acusació; ni tampoc aporten cap dada que provi la pertinença del consell d’administració a l’organització militar. De fet, durant els dies en què va ser incomunicat a Madrid, el mateix Otamendi ha reblat que els agents de la Guàrdia Civil no el van interrogar mai sobre aquestes qüestions, sinó sobre els detalls de les entrevistes que, en qualitat de periodista, havia fet a ETA dues vegades.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.